dissabte, 10 de març de 2012

La simbologia de les bombolles de sabó

Amb aquest cartell que reprodueix una de les fotografies guanyadores de l'edició anterior es convoca el XXIV concurs de fotografia Vila d'Ascó 2012.

El tema central del cartell és una bonica fotografia que recull un instant màgic com és la creació d’una bombolla de sabó. L’autor –l’artista d’aquesta imatge- juga amb els sentiments de l’espectador. És conscient de la seducció i l’encant que provoca, en el nostre imaginari, la bombolla. Fascinació que neix des de petits, en el moment en que presenciem la primera bombolla sorgida del no res. I aquesta idea d’infància, de nostàlgia pel temps passat, el remarca el nostre fotògraf tractant lleugerament la imatge, destacant els contrastos i provocant en l’escena una visió subtilment artificial que sembla immobilitzar els personatges, convertint la fotografia en una imatge paralitzada en el temps, misteriosa.


La fotografia està carregada de símbols. Emmarca perfectament tot un seguit de sentiments que no caduquen en el temps: la sorpresa i l’alegria manifesta de la nena darrera la bombolla; la tranquil·litat i la serenor que intuïm en els adults -les mares?- que mirant la nena i la bombolla segur que retornen a la seva infantesa; l’enamorament que descobrim en la jove parella de la dreta que mira despreocupadament l'escena; la satisfacció del jove que, amagada la seva personalitat darrera un nas de pallasso, crea mons efímers causant l’admiració dels espectadors.
Es difícil determinar en quin moment històric apareix aquest divertiment de crear i fer volar bombolles de sabó. El cert però és que a partir de la iconografia del renaixement constatem que les bombolles de sabó passen a formar part de molts quadres de pintors que utilitzen simbòlicament aquest element. Podem afirmar que fa més de cinc cents anys que les bombolles, més enllà del joc i la distracció representen, junt amb altres joguines, la fragilitat de les coses.


Pilotes fetes amb la bufeta del porc i senzills cavalls de bastó comparteixen, junt amb les bombolles, la idea d’infantesa des de fa segles, tanmateix les bombolles van més enllà i nombrosos artistes li donen una simbologia més marcada, centrada en la idea de la vanitat de l’home que ho vol acaparar tot, així com la idea de la brevetat de la vida, del temps que s’esvaeix.

Entre aquests artistes i sols per citar-ne alguns tenim a Hendrick Goltzius,  Guillaume Le Bé, Pieter Bruegel, Pierre Mignard, Jacques Stella, Simeon Chardin, Manet...


És així com a mitjans de segle XV/XVI es va gestant el concepte d’homo bulla. L’home és com una bombolla de sabó que neix sense voluntat pròpia i que el seu pas per la vida, més llarg o més curt, depèn de factors externs a ell, desapareixent de cop i volta sense deixar res darrera seu.

Per remarcar encara més aquestes idees sovint els artistes, en les seves composicions, dibuixaven elements que refermaven la dualitat entre vida i mort. Fixem-nos en nombrosos gravats o pintures on apareix un putti o un nen –expressió de puresa i d’innocència- assegut damunt o a la vora d’una calavera –la mort-. Ignorant aquest element, el personatge va fent bombolles de sabó despreocupadament, creant vida i veient com aquesta desapareix, s’esvaeix irremeiablement. I encara una altre detall: és usual que el pintor faci que el nostre personatge aguanti amb una mà una grossa petxina que conté el sabó. La petxina esdevé clarament un altre element simbòlic, el de la creació, el de donar vida.


Per fi, la bombolla de sabó també s’ha identificat a un període de la vida, el de la infantesa: temps de joc i període tan efímer com el de la bombolla. I com ella, és reconegut com un temps màgic i fascinant, improductiu per molts, però que sempre acompanya l’adult i esdevé el darrer record en oblidar-se. 


1 comentari: