dilluns, 12 de març del 2012

El Diari de Tarragona del dissabte 10 de març tornava a publicar una notícia relacionada amb la tradició d'algunes festes i esdeveniments esportius d'obsequiar amb animals els guanyadors. En aquesta ocasió l'associació denuncia l'ajuntament d'Ascó per haver donat galls vius durant les festes majors hivern. La notícia diu així:

La Asociación Contra la Tortura y el Maltrato Animal (Actyma) ha denunciado al Ayuntamiento de Ascó por una presunta vulneración de la legislación catalana en materia de protección de animales, al regalar 18 gallos vivos a los ganadores de las carreras de caballos y burros celebradas durante sus fiestas patronales  
EUROPA PRESS | 27/02/2012 17:52
La denuncia, a la que ha tenido acceso Europa Press, se dirige contra el Consistorio y el Instituto Municipal de turismo, fiestas y tradiciones (Imtufita) por organizar las fiestas, y está acompañada por imágenes que atestiguen los hechos.
Los denunciantes alegan que la entrega de gallos vivos a los ganadores de las carreras de caballos y burros, que se sucede al menos desde 2006, supone una "clara infracción de la normativa legal" que prohíbe hacer sufrir a los animales porque se les provoca de forma intencionada ansiedad y miedo.
En concreto, Actyma considera que la entrega de gallos vivos infringe los artículos 2 y 5 de la Ley de protección de los animales 2/2008 además del artículo 44, en el que se especifica que es una infracción leve "hacer donación de un animal como premio o recompensa" -con multas previstas de entre 100 y 400 euros-.
Los denunciantes recuerdan que la entrega de gallos se produjo durante tres días consecutivos entre el 20 y el 22 de enero con motivo de las fiestas de San Antonio y consideran que la ansiedad y el miedo provocado a los mismos es indudable "en un contexto de la algarabía del populacho en fiestas".
La denuncia ha sido cursada ante los servicios territoriales de la Conselleria de Agricultura y Medio Natural de Terres de l'Ebre, y Actyma solicita en ellas que se le informe sobre las medidas que se tomen al respecto.
.............................................................................................................................................
SANT ANTONI I ELS GALLS!
Fa uns quants anys que, quan s’acosta Sant Antoni, Ascó esdevé notícia als mitjans de comunicació escrits. I és notícia no tant per lloar les particularitats de la Festa sinó per destacar-ne un acte que, per bé que simbòlic i important com és l’entrega de premis en espècies a les corrides –galls i ceba-, no deixa de ser sols un fragment de la riquesa de tota la festa (recollida de llenya, plega, Tres Tombs, benedicció d’animals, Santa Missa, custòdia de la imatge del Sant a casa del Majoral, foguera encesa permanentment durant els dies que dura la celebració, ballades de jotes, corrides de cavalls, rucs i matxos...).
A tall de recordatori, i per no cansar-vos reproduïm a continuació un parell de les moltes notes de premsa que il·lustren aquest comentari:

Una protectora denuncia l'Ajuntament d'Ascó perquè dóna galls com a premi
G.M Ascó
dimecres, 7 de febrer de 2007:

L'Associació contra la Tortura i el Maltractament Animal ha presentat dues denúncies al Departament de Medi Ambient i Habitatge contra l'Ajuntament d'Ascó i les entitats organitzadores de les festes de Sant Antoni. El motiu és l'entrega com a premi de galls vius als guanyadors de les curses de Sant Antoni. La protectora recorda que, el 19 de gener, els guanyadors de les curses de cavalls, matxos i rucs van rebre sis galls com a premi. L'endemà es van donar 12 galls més, i sis galls més al cap de dos dies. L'associació va manifestar ahir la seua «perplexitat» per la «incoherència i el poc rigor» de l'Ajuntament d'Ascó, que en lloc de sancionar aquest tipus d'infraccions legals «organitza actes que vulneren les lleis de protecció dels animals». L'associació també va recordar que sant Antoni es va caracteritzar pel seu amor i respecte als animals, i va lamentar que el mossèn d'Ascó els beneís i després tolerés el maltractament[i].

ACTYMA denuncia al Ayuntamiento de Ascó

ACTYMA denuncia al Ayuntamiento de Ascó (Tarragona) por dar animales como premio en las Fiestas de Sant Antoni. La infracción del artículo 5.g de la actual ley vigente de la Generalitat de Catalunya de Protección de los Animales 22/2003, donde se estipula la prohibición de cualquier donación de animales como premio o recompensa. El ayuntamiento de Ascó entregó a los ganadores, animales vivos, como trofeos, durante las pasadas fiestas de Sant Antoni.
El viernes 19 enero, los ganadores de las tradicionales corridas de caballos y burros, recibieron los seis primeros gallos como premio. El sábado 20 de enero, se dieron seis gallos más, y en el mismo día, en la carrera de los SPRINTS se premiaron a los ganadores con otros seis gallos vivos. El domingo 21 de enero, se volvieron a dar seis gallos. En total se donaron 24 animales.
La infracción ha sido ampliamente cubierta por el Diario de Tarragona, hecho que legitima y promociona dentro del marco de la sociedad que se pueda seguir dando animales como premio o recompensa, por lo que se ha solicitado dentro de la denuncia tener en cuenta esta trascendencia social y el perjuicio causado a la hora de imponer las máximas sanciones establecidas, tal y como estipula el artículo 32.2.a de la misma Ley de Protección Animal.
ACTYMA quiere manifestar su perplejidad ante la incoherencia y poca rigurosidad de los organismos oficiales especialmente en las Tierras del Ebro. ¿Cómo un Ayuntamiento, que por cierto tiene las competencias para sancionar estas infracciones, es capaz de organizar actos que vulneran las leyes de protección animal que ellos mismos deberían aplicar? Todo ello bajo el marco incomparable de la veneración a San Antonio, que si por algo se caracterizó fue por su amor y respeto a los animales. Mn. Josep Mª Garcia i Panisello, rector de Ascó, y devoto de Sant Antonio, que bendice en su nombre a los animales del pueblo, se contradice en su fe por la tolerancia que da al maltrato aplicado a los animales. Una de las reivindicaciones de ACTYMA es la reclamación a la Sede Episcopal Española para que la Iglesia se desmarque de la tortura animal con el pretexto de celebrar fiestas populares[ii].


PER SANT ANTONI ES COMENÇA A FER EL TONI

Ja té raó la dita, ja! Per Sant Antoni més d’un –a nivell individual o darrera d’una suposada entitat protectora- comença a fer el toni! i, sense coherència ni rigor per les accions que realitza, du a terme denúncies com les que acabem de llegir.
I perquè dic sense coherència ni rigor? Doncs molt senzill, qui fa aquest tipus de denúncia o bé té uns interessos molt particulars a l’hora de fer-la, exclusivament, cap a un poble -en aquest cas el nostre- o bé no li interessa el més mínim la suposada defensa dels animals, doncs no li preocupa què es fa i com es celebra la festa a la resta de poblacions. Com es pot denunciar quelcom que no es coneix? I si es cerca rigor, perquè no es fa treball de camp on, entre altres, es recopili un llistat dels pobles i ciutats amb les entitats, associacions i coordinadores de festes que obsequien amb animals als guanyadors de qualsevol acte?
Per intentar aportar una mica de lucidesa al tema i sense pretendre, ara no, ser rigorós, seguiré amb el refranyer popular -que no per ser popular és neci-, donant un seguit de testimonis del protagonisme que en especial el gall, entre altres animals, ha tingut en la celebració de la festa de Sant Antoni en diferents indrets de Catalunya i regions properes, i apuntant algunes dades de com aquesta tradició encara avui perdura en la seva màxima plenitud.

PER SANT ANTÓN, CARNESTOLTES SÓN
Aquesta altra dita ens contextualitza l’anàlisi i ens recorda que la celebració de Sant Antoni obre les portes al Carnaval. Però no al Carnaval que coneixem avui, tan perfectament regulat i controlat, amb un temps i un horari institucional establert, que marca quan hem de fer la rua o quan es farà el ball i que ha perdut la funció o la llibertat transgressora que el caracteritzava en pro, ara, de l’exhalació del poder econòmic projectat en els vestits i en el lluïment. Sinó que parlem del Carnaval pur, que tindria les seves arrels en la tradició romana, amb una màxima esplendor a l’època medieval, i que pintors com El Bosco[iii] o Bruegel[iv] van saber reproduir espectacularment en alguns dels seus quadres, representant un món foll i màgic, on no hi ha jerarquies, on tot es torna al revés, on la inversió regna amb violència.
El temps de Carnaval que ens interessa ara és el que tan bé va recollir Júlio Caro Baroja[v] i que ens descriu com es vivia fins a finals del segle dinou. En la seva obra descobrim la importància que pren el gall en molts pobles durant la festa de Carnaval i també abans, precisament per Sant Antoni. Algunes de les pràctiques carnavalesques que recull i que avui ens semblaran incivilitzades o salvatges són:

  • Quemar estopas
  • Mantear perros y gatos
  • Colgar de la cola de estos animales mazas, vejigas, cuernos, botes...
  • Arrojar agua con pucheros, jeringas
  • Apedrearse con huevos, naranjas y otros objetos
  • Colgar y mantear muñecos (peleles)
  • Fustigarse y aporrearse con porras, vejigas...
  • Producir ruidos especiales con artefactos especiales
  • Quebrar pucheros y ollas
  • Correr gallos[vi]
Si bé alguna d’aquestes pràctiques es manté vigent i d’una forma totalment regulada, com ara la de tirar caramels, farina o tomàquets, moltes de les que s’indiquen fan referència a les maldats fetes als animals, en particular a gossos i gats. Això no ens hauria de sorprendre tant doncs, qui més qui menys, ha sentit parlar d’alguna mala passada que se’ls ha fet a aquests, com ara i per posar-ne una de lleugera, col·locar closques de nous als gats, a mode de sabates.
En aquesta mateixa línia Joan Amades situa a l’ermita de la Mare de Déu de la Fontcalda l’escenari on es practicava un joc cruel amb el gat com a perjudicat.

Era normal que el jovent de la Terra Alta, al setembre, fes una trobada a l’ermita de la Mare de Déu de la Fontcalda. Allí es lliuraven a jocs i gresques molt curioses. S’aplegaven tots els d’un mateix poble en grups iguals en nombre (...) era costum que una colla portés un gat, que penjaven cap per avall suspès per una corda travessera entre dos arbres. Els joves, amb el braç nu, passaven corrent per sota la bestiola i li ventava forts cops de puny fins que, qui aconseguia matar-lo se’l quedava i se’l menjava amb la colla del seu poble –era freqüent que la colla que havia portat el gat veiés amb disgust que se’l mengés una altra i s’iniciessin unes batusses impressionants[vii].

EL JOC DE CÓRRER GALLS!

Bé, però deixant a banda aquest felí, recuperem el fil del què interessa, en aquest cas el gall.
Un dels actes més característics de Carnaval, tal com apunta Júlio Caro, era el de córrer galls. Ell recull diferents textos on es parla d’aquest divertiment i conclou que la dels galls era una festa molt especial del període de Carnaval en la qual hi participaven els nois i joves –cal tenir present que bona part de la informació l’aplega d’obres literàries dels segles XVI al XVIII-. En molts d’aquests escrits s’indica que era normal escollir en sorts qui seria proclamat “rey de gallos”, al qual se’l vestia de forma particular. Invariablement la festa suposava sacrificar l’animal, ja fos a cops o mitjançant un objecte afilat.
Que el joc era àmpliament conegut i practicat arreu ens ho confirmen altres documents, com ara l’entrada del Diccionario de las Autoridades (1732):

El juego de correr ganso: es fiesta que se ejecuta como la de correr cintas; menos que en lugar de cintas se pone un ganso en la misma forma, y si el que corre le coge el pescuezo y se lo arranca, es suyo el ganso. Es fiesta que ordinariamente ejecuta la gente común.

O una altra entrada que trobem en el Diccionario de la Real Academia Española que defineix el joc de “correr gallos” indicant que és joc que es practica en temps de carnaval i que es juga de diferents maneres:

  1. Entretenimiento de Carnaval que consiste en enterrar un gallo, dejándole fuera el pescuezo y la cabeza, y uno de los que juegan con los ojos vendados parte a buscarle, con una espada en la mano, consistiendo el lance en herirle o cortarle la cabeza con ella (...)
  2. Correr gallos a caballo consiste en colgar un gallo de una cuerda por los pies y cortarle la cabeza o arrancársela, corriendo a caballo.
  3. Otros corren el gallo continuamente, hasta que le alcanzan o le cansan, hiriéndole del mismo modo.
D’aquestes modalitats en tenim referències visuals i escrites. Anem a veure’n alguns exemples.

1.- GALLS SABREJATS

Joan Amades recull que

A Cabassers, el 6 de desembre, era permès que els joves, en grups, passegessin pel poble amb sabres de fusta i tenien dret a quedar-se qualsevol peça d'aviram que matessin de cop d'espasa. A Àger s’enterrava el gall, que sols tragués el cap, i amb una mena d’espasa se’l matava.[viii]
A Aragó els xiquets compraven un gall, el lligaven d'una corda i des d'una distància d'unes 30 passes i amb els ulls tapats tenien que anar fins on era el gall. Si ho aconseguien sense sortir-se'n del camí prèviament marcat, se'ls treia el mocador i tenien dret a intentar matar el gall amb una espasa de fusta que era guardada per una cofradia a l'ermita[ix].

 De forma semblant es jugava a Madrid y altres localitats on que el joc consistia:

en atar una cuerda de uno a otro extremo de la calle, o entre dos palos separados, y colgar de ella uno o más gallos; hecho así, las mozas y los mozos se vendan por turno los ojos, y con una espada o espadín se dirigen al gallo; si le dan en la cabeza, el gallo es suyo, y si yerran o dan el golpe en vago, el torpe paga una multa señalada de antemano (...)[x]

2.- GALLS PENJATS
El que interessa és veure com la celebració de Sant Antoni, patró dels animals, esdevé el marc on es duen a terme, contradictòriament, aquests jocs. Així sabem que per aquestes dates, abans, al poble de Villalba de la Lampreana (Zamora), es procedia a la carrera de galls:

Los quintos entrantes corren los gallos. Correr los gallos es colgarlos por las patas en una maroma que se tiende sobre un camino y se sujeta en dos varales asegurados en los ribazos; debajo del ave corren los quintos, jinetes en sendos caballos, pasando y repasando con inquietud de lanzadera debajo la maroma; el juego está en arrancarle la cabeza al espoleador del alba. Es un enredo bárbaro, pero lleno de sabor goyesco y popular. Los gallos descabezados a dedo los cenan después en la casa del quinto...[xi]

Tenim exemples més propers d’aquest tipus de jocs localitzats a pobles de Terol, com és el cas de les carreres de galls que es feien a Fortanete o les que encara es fan a l’actualitat a Bordón, on es practica aquest joc al vespre de Sant Antoni. Es penja un pollastre d’una corda i els genets, de peu damunt els seus cavalls, han d’agafar-lo[xii].

San Antonio: Tradicionalmente se viene celebrando el bandeo del pollo (...) Se trata de bandear o de ir dando vueltas a un pollo de balcón a balcón, el pollo se encuentra atado de patas y debe ser capturado por parejas de vecinos que montan en caballerías (uno de la pareja maneja el asno o burro y otro permanece amarrado y de pie a lomos del animal para intentar llevarse como premio el pollo). Este acto fue criticado en su día por defensores de los animales pero no consiguieron nada ya que se trata de un acto tradicional que se viene celebrando año tras año desde muy antiguo[xiii].


Amades també recull una variant semblant a la Conca de l'Ebre però en època de sega. En aquest cas no es feia muntat dalt de cap animal, es tractava d'anar corrent per sota i estirar-li el cap fins que el mataven[xiv].

Ja he indicat que aquest joc era conegut arreu. Un exemple evident el trobem en el quadre de Lucas van Valckenborch Herbstlandschaft mit Obsternte[xv] (1585) en que mostra una festa campestre als Països Baixos on, entre altres jocs, es veu com un noi va dalt d’una barcassa i es penja del coll d’un ànec intentant arrancar-lo de la corda on és lligat.


3.- ALTRES JOCS AMB ELS GALLS

Encara trobaríem altres jocs on els galls prenen protagonisme. Per exemple, amb aquesta mena de trencada de tupins que recull Julio Caro a la zona de Madrid:

El tablado era un madero alto, derecho como un huso, hincado en el suelo, y en la parte alta puesto un tablamento cuadrado (...) también levantaban otros tablados los labradores en regocijos suyos de a pie, y en el castillejo metían un cántaro, y dentro del cántaro, un gallo vivo, y su fiesta era que elegían un rey, y sus duques, y condes, y reina, y duquesas y condesas, de las honradas del lugar u mozas (...) el día postrero de los que duraba el reinado salían a la plaza o campo donde estaba levantado el tablado, y el rey tiraba el primero una naranja, luego sus príncipes, después todo el pueblo, con piedras, procurando cada uno derribar el tablado, y quebrara el cántaro, y el gallo era del que le quebraba.[xvi]

Un altre joc és el que ens explica Amades i que localitza a Eivissa i a l’Urgell:

A Eivissa lligaven un gall de potes i els participants tenien que matar-lo a pedrades, per cada pedrada havien de pagar a l'amo del gall[xvii].

A l'Urgell feien un joc semblant, enterrant un gall de tal manera que sols tragués el cap, i des d'una distància determinada i amb els ulls tapats tenien dret a tirar-li 4 pedres a canvi d'uns diners estipulats[xviii]

Ambdós jocs ens recorden el joc del tir al colom que es practicava als nostres pobles i que ens va explicar Joan Montaña:

Quan arribava la festa major acudia al nostre poble l’atracció del tir al colom. El senyor que portava l’atracció es situava a les afores del poble. Travava l’animal per les potes i el lligava a una estaca clavada al terra. L’amo dels coloms tenia un cabàs de pedres de mida petita. Ell marcava la distància de tirar mitjançant una ratlla al terra. Els qui participaven pagaven per cada tir que feien. Quan el qui tirava feria al colom aquest se l’enduia com a premi. No era estrany que els pastors, que eren molt destres i tenien molta habilitat tirant pedres, deixessin mort al colom d’una pedrada[xix].

I encara el típic joc de cucanya consistent en penjar dalt del pal ensabonat els animals. Així ho recull Amades parlant d’aquest joc:

La gent gran de la Terra Alta contava que abans, quan tot el veïnat havia acabat les feines de la verema, plantaven un xop, com més alt millor, al mig de la plaça i feien el joc de la cucanya. El premi del joc eren un parell de galls, els més grossos que es trobaven per tot el poble, que després el guanyador de la cucanya i els seus amics es menjaven. Hi havia la creença que com més alt era l’arbre, més grossa fóra la collita de l’any vinent.[xx]
 

DE LA SALVATJADA A LA INCONGRUÈNCIA

Tots aquests jocs i divertiments són fruit d’un moment concret, d’un context social i econòmic determinat, i d’una cultura popular influenciada per creences ancestrals. És lògic pensar, doncs, que l’evolució d’aquest context lúdic festiu es realitzés molt i molt lentament. A voltes aquest canvi vindrà donat per condicionants econòmics o tecnològics, i en d’altres, per la imposició de lleis. Aquest és el cas que recollim a partir del Reglamento de Policía de Espectáculos Públicos, de 3 de maig de 1935, a l’article 8 indicava:
Quedan prohibidos los espectáculos o diversiones públicas que puedan turbar el orden o sean contrarias a la moral o las buenas costumbres. Asimismo, las peleas entre animales y el uso de animales vivos en las cucañas o como tiro al blanco u otros similares, manteniéndolos sujetos, y en general, los que impliquen maltrato o crueldad para los animales.
Les lleis es redacten i s’han de complir. Això està clar. Però s’han de fer amb coherència i criteri, assenyadament, valorant les repercussions que poden tenir. En aquest sentit, penso que la normativa de l’any 1935 resulta més explicita i coherent que no pas la que va aparèixer al DOGC núm. 3926 de 16/7/2003 Departament de la Presidència. Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals. Textualment podem llegir:

Article 5
Resten prohibides les següents actuacions respecte als animals:
a) Maltractar-los, agredir-los físicament o sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi sofriments o danys físics o psicològics.
g) Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d'animals.
h) Vendre'ls a les persones menors de setze anys  

Article 6
Prohibició de baralles d'animals i altres activitats
1. Es prohibeix l'ús d'animals en baralles i en espectacles o altres activitats, si aquests els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen, com ara els següents:

a) Baralles de gossos.
b) Baralles de galls.
c) Matances públiques d'animals.
d) Atraccions firals de cavallets en què s'utilitzen animals.
e) Tir al colom i altres pràctiques assimilables.

2. Resten excloses d'aquestes prohibicions:
a) La festa dels braus en les localitats on, en la data d'entrada en vigor de la Llei 3/1988, del 4 de març, de protecció dels animals, hi haguessin places construïdes per a celebrar-la, a les quals s'ha de prohibir l'accés a les persones menors de catorze anys.
b) Les festes amb bous sense mort de l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.

A CABALLO REGALADO NO LE MIRES EL DENTADO!

Seguim amb les dites mentre puguem perquè... tal com es desprèn de la llei, ja podeu anar en compte si us regalen un animal!
Per acabar, als amics de les protectores els diria que siguin més seriosos. Que surtin del seu món reclòs i que passegin una mica pels pobles –però per tots els pobles!- i potser podran ser més rigorosos a l’hora de fer denúncies. Per començar els invito a buscar d’on són aquestes imatges, la majoria molt actuals i cap d'Ascó:






Com podem saber si un animal rep danys psicològics? Podran les botigues d’animals vendre tortuguetes i periquitos als nens? Els qui professen la religió musulmana... com s’ho faran per celebrar la seva festa del xai en aquesta terra d’acollida? El mossèn ja no podrà sortejar el formós porquet? I els propietaris de rodes de ponis, què en faran amb els animals? No és incongruent que en nom de la tradició un poble pugui celebrar un correbou i el del costat no? I encara no és més absurd que es permetin alguns tipus de festa amb bous i en canvi es prohibeixi donar un gall o un conill com a premi?
Una darrera qüestió: pregunteu-li al gall, que s’escull per la seva bona presència i fortalesa, si prefereix ser obsequiat viu o en forma de tiquet bescanviable en qualsevol carnisseria!
Nota: cap de les imatges que apareixen en aquest article correspon a Ascó.
 
[ii] http://www.actyma.org/sp/denu_asco.html
[iii] Jerónimo Boschs. La taula dels pecats capitals (1480) o El jardí de les delícies (1503)  . Museu del Prado, a Madrid
[iv] Bruegel el Vell El combat entre el Carnaval i la Quaresma, pintura a l’oli sobre fusta (1559) Kunsthistorisches Museum, de Viena.
[v] CARO BAROJA, Júlio. El Carnaval. Taurus Ediciones, S.A. Madrid, 1983
[vi] CARO BAROJA, Júlio. El Carnaval (p. 58). Taurus Ediciones, S.A. Madrid, 1983
[vii] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 40, volum V). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[viii] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 852, volum V). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.:
[ix] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 422, volum I). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.:
[x] SEBASTIÁN DE CASTELLANOS, B. Costumbres españolas. De la fiesta y prácticas del Carnaval y del burlesco entierro de la sardina (p. 40) Madrid, 1925.
[xi] CARO BAROJA, Júlio. El Carnaval (p. 82). Taurus Ediciones, S.A. Madrid, 1983
[xii] LAVEGA, Pere i OLASO, Salvador. 1000 juegos y deportes populares y tradicionales (p. 56 –57). Editorial Paidotribo. Barcelona, 1999.
[xiii] La celebración de las fiestas del fuego en el ámbito del Parque Cultural del Maestrazgo, projecte realitzat per la Asociación Cultural Gaiteros de Estercuel (2001)
[xiv] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 746, volum III). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[xv] Lucas van Valckenborch. Herbstlandschaft mit Obsternte (1585) Kunsthistorisches Museum, de Viena.
[xvi] CARO BAROJA, Júlio. El Carnaval (p. 80). Taurus Ediciones, S.A. Madrid, 1983
[xvii] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 20, volum IV). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[xviii] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 329, volum IV). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[xix] MONTAÑA, Joan. El joc del tir al colom (p.36) dins a MALPÀS núm. 36. Setembre 2002.
[xx] AMADES, Joan. Costumari Català. El curs de l’any (p. 1042, volum IV). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada