No us perdeu la Jornada formativa sobre El bòlit i el beto, dos jocs tradicionals per a fer a camp obert, dins de la formació del Pla Català d'Esport a l'Escola.
El Consell Esportiu del Baix Ebre organitza el dijous 11 de març un seminari dirigit als coordinadors del Pla Català d'Esport a l'Escola (PCEE) i docents de les Terres de l'Ebre per conèixer el Bòlit i el Beto, dos jocs tradicionals per a fer camp obert i amb materials de l'entorn, L'activitat, que compta amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre i la Representació Territorial de l'Esport de la Generalitat, serà una formació online pel sistema de Google Meet que tindrà com a formador a Biel Pubill, professor d'Educació Física i Geografia i Història de l'Institut de Flix.
Pubill és un expert en matèria de cultura lúdica, i per la seva formació ha tingut un particular interès pel coneixement, interpretació i pràctica dels jocs i els esports tradicionals. Endinsar-se en la recerca, recuperació i difusió dels jocs tradicionals, en especial en l'àmbit educatiu, l'ha dut a participar en diverses publicacions. Aquest mateix interès per la cultura popular li ha permès col·leccionar jocs i joguets d'arreu del món. Actualment, i fins al diumenge 14 de març es pot veure part d'aquesta mostra a la sala d'exposicions del Museu de les Terres de l'Ebre a Amposta.
El bòlit, un esport amb força similitud al beisbol, consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se situa el bòlit a terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dóna un cop per la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a manera de raqueta, intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors tracten d'agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden tocar. El beto, molt tradicional a Portugal, és un joc que es pot dur a terme a qualsevol indret, que no necessita grans espais, es pot adaptar el camp a les condicions dels terrenys, necessita poc material i enfronta a dos parelles, que necessiten dos pals d'un metre aproximat cadascun, i un objecte que pugui llençar.
La sessió formativa, que tindrà lloc el dia 11 de març de 18.00 hores a 19.30 hores, està oberta de manera gratuïta a tots els docents d'educació física de les Terres de l'Ebre i forma part del calendari d'activitats que coordina el Seminari de Coordinadors del Pla Català d'Esport a l'Escola del Centre de Recursos Pedagògics del Baix Ebre. Qualsevol persona interessada a poder participar en la jornada pot comunicar-ho a consell.esportiu@baixebre.cat i rebrà el codi d'enllaç de la sessió.
Més informació en aquest enllaç.
Mestres d’aixa de butxaca, exposició que convida a crear amb les mans, a descobrir, a equivocar-se creant i busca la participació activa tant de gran com d’infants.
Mestres d’aixa de butxaca és una petita exposició que es va obrir el 15 de desembre de 2020 i que es podrà veure fins a mitjans del mes de juny de 2021. El seu objectiu és fer una reflexió sobre com, en poques dècades, ha canviat la manera de jugar que havia estat força similar des de l’antiguitat fins als anys cinquanta del segle passat.
De fet, l’exposició recull els coneixements populars entorn de la construcció tradicional de vaixells de joguina que s’han transmès d’una generació a l’altra, i que testimonien una manera de viure, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc i la joguina i, sobretot, d’apropar-se als principis de les embarcacions i de la navegació.
Canvien les joguines i les formes de jugar
Mestre d’aixa de butxaca, que ha estat organitzada entre el Museu Marítim de Barcelona i el Museu Marítim de Mallorca, per Catalina Gayà Morlà, Albert Forés Gómez i Mireia Mayolas Créixams, ens parla de com hem passat de jugar al carrer, amb colla i amb jocs i joguines tradicionals sovint fetes per les mateixes criatures (nines, baldufes, sonalls, pilotes, fireta, representacions d’animals, vaixellets…), a fer-ho a casa, amb joguines industrials.
L’ús del plàstic va permetre abaratir aquests productes perquè arribessin a pràcticament totes les llars. I de les joguines industrials a l’entreteniment, també a casa, a través de les pantalles: la televisió, les consoles, els mòbils: del fang al plàstic i del plàstic al byte, com s’explica en un dels espais de la mostra. L’exposició posa en valor els vaixells de joguina construïts de manera tradicional que, com la majoria de joguines, eren objectes sense gaire més pretensió que entretenir mentre es feien i durant les primeres hores de joc. La memòria d’aquestes construccions lúdiques generalment ha tingut molt poca consideració, per bé que són part del patrimoni simbòlic de les nostres comunitats i en tant que herència oral, popular i familiar, tenim l’obligació de preservar també des dels museus.
El vaixell com a joguina
Jugar amb aigua sempre ha tingut una especial atracció pels infants i, d’aquí a construir petites embarcacions per fer navegar en recs, safaretjos, basses, cubells… hi havia només un petit pas. Construir vaixells de joguina, doncs, no és exclusiu de la gent de costa, com sovint es pensa i a terra endins també se’n fan. Fer-se un vaixell té una fascinació especial, perquè ens fa somniar tota mena de viatges i d’aventures, ens trasllada a paisatges imaginaris… ens transporta a altres mons.
El material per fer una embarcació es pot trobar a l’entorn. A la natura hi ha molts elements que tenen la forma d’un buc: closques de nou, d’avellana, de musclo… o fins i tot l’os d’una sípia, als quals s’hi afegia un pal i una fulla, una ploma o un tros de paper per vela.
Una altra tipologia d’embarcacions són les que es fan amb vegetals: amb fulla de canya doblegada o amb joncs teixits, per exemple. Si es té habilitat, plegant un tros de paper surten una infinitat de tipus de vaixells. El suro, l’escorça i fins i tot la fusta requereixen ser modelats amb un ganivet o una serreta.
Si abans era fàcil trobar tota aquesta diversitat de matèria primera a l’entorn, avui poden fer-se vaixells amb ampolles de plàstic, llaunes de sardines, planxes de goma eva o pinces d’estendre roba. El nostre entorn també està farcit de materials que poden ser usats per construir barques i barquetes de tota mena.
A l’exposició es mostren una trentena de vaixellets que han estat realitzats per gent gran tal com se’ls feia en la seva infantesa o han estat extrets de la recerca que va publicar Joan Sans l’any 2000: “Recull de juguetes artesanals de les illes Balears“, editat per la Universitat de les Illes Balears.
Exposa el teu vaixell de joguina
Per tal de fomentar que tant les criatures com la gent gran facin els seus propis vaixells de joguina, s’han organitzat dues activitats. D’una banda, #VAIXELLSDEBUTXACA proposa cinc reptes perquè, qui vulgui, posi a prova la seva habilitat per fer els seus propis vaixells de joguina com ara un vaixell de vela, un vaixell de càrrega, un petit submarí, un vaixell amb material reciclat i fer un vaixell que navegui. Els participants han de fer una imatge o un vídeo i penjar-lo a Instagram o a Twitter amb l’etiqueta #VaixellsDeButxaca.
Tota la informació al web del Museu Marítim de Barcelona.
Avui 8 de març, Dia de la Dona, cal una reflexió sobre els estereotips que la societat ha marcat, i marca, en relació les joguines i la transmissió de rols de gènere. El Museu d'Història de Catalunya té present aquest fet i mostra un parell de vitrines i una exposició virtual on es reflexiona sobre aquesta realitat.
El Museu d’Història de Catalunya presenta una petita part d’una col·lecció formada per un gran nombre de jocs i joguines procedents de la població de Perafita (Osona) i Roda de Ter (Osona), que han estat cedits pels seus propietaris, Ramona Vila Vall (Can Xelí) i Josep Castellà Suriñach (Cal Paleta). Actualment des de l’Àrea de Registre i Museografia del Museu s’està portant a terme l’inventari i la catalogació d’aquesta col·lecció de joguines (més de 200 peces) per poder-la presentar al públic i posar-la a l’abast de les persones investigadores.
La cultura infantil ha anat generant al llarg dels segles un patrimoni propi, que comprèn tot allò que fa referència al món educatiu i lúdic. Del conjunt d’elements que integren aquesta cultura infantil destaca el seu patrimoni material, del qual són una part molt important les joguines. Les joguines són consubstancials amb els infants de tots els temps, entretenen i diverteixen i es fan estimar. I eduquen (per bé i per mal) en el sentit que transporten el món dels adults al dels infants.
Trobareu tot el text i més informació a MHCAT.
