Vetaina ha viatjat fins a Eslovènia, un petit i jove país de poc més de 2.000.000 d'habitants que va aconseguir la independència de l'antiga Iugoslàvia el 25 de juny de 1991. La seva capital, Ljubljana, és petitona, d'accés fàcil i ràpid, i sobretot molt, molt, molt tranquil·la. Potser ho fa el fet que el centre històric, quasi tot exclusiu per a vianants, estigui envoltat d'un riu, el Ljubjanica, que baixa parsimoniós i molt net.
Al mig d'aquesta illa hi ha un lleu promontori al capdamunt del qual s'alça el castell des del qual es controla una gran extensió del país -es veuen perfectament els Alps i s'intueixen les darreres muntanyes darreres les quals hi ha la plana de Trieste i més enllà Venècia.
L'extensa zona de vianants passa per nombrosos carrers envoltats de cases no massa altes, moltes d'elles decorades amb elements modernistes. Aquests mateixos elements són ben visibles, en particular, en alguns ponts com el conegut Dragon Bridge, on trobem diverses figures de bronze d'aquest particular animal que "protegeixen" l'accés al casc antic de la ciutat.
Resulta del tot distret passejar sense rumb per aquests carrers, pel costat del riu, creuant per ponts i passarel·les... aquí i allà trobem places i placetes, parcs de tota mena i, com dèiem, molta tranquil·litat. Entre aquestes places cal destacar la de Vodnikov, on durant la setmana esdevé plaça de mercat. Aquí no us serà difícil trobar un particular venedor ambulant que té tot d'objectes artesans fets de fusta entre els que destaquem gronxadors, cavallets, cotxets de nines, carraus... i uns curiosos, grans i ben decorats molinets que giren alegrement.
Un altre lloc on segur que trobareu jocs i veureu distreure's els veïns de la capital és, en particular, al Tivoli, extens parc situat a l'oest de la ciutat, frondós d'arbres, amb àmplies zones de gespa on no és difícil veure grups jugant amb pilotes, passant-se friisbes, corrent amb patins o patinets, jugant a bàsquet... Entre aquests espais en trobem un adaptat per a jugar a petanca:
Un altre lloc on sempre hi ha ambient, amb músics i altres artistes de carrer és la plaça Presernov, davant del Triple Bridge.
Sortint del centre històric els carrers es fan amples i llargs, amb no gaire o cap atractiu, a menys que resseguim el carrer Trubarjeva, paral·lel al riu, en direcció al barri dels museus d'art Contemporai, l'Etnològic i el Nacional d'Eslovènia (per cert, aquí es troba l'instrument més antic que es coneix, la famosa flauta del neandertal, de més de 60.000 anys d'antiguitat!).
Fent aquest recorregut trobareu espais alternatius, com el centre Metelkova, on té cabuda qualsevol representació artística que pugueu imaginar. És un espai, realment, singular.
La ciutat, doncs, petita i molt acollidora es fa mirar i pot ser un bon punt des d'on realitzar sortides a tot el país ja que, amb menys d'una hora i mitja pots passar del verd de les muntanyes i prats al blau del Mediterrani gaudint de poblacions com Koper, Portoroz o Piran.
I en direcció contrària, cap al nord, les carreteretes permeten un passeig molt agradable i també tranquil -no hi ha gaire trànsit- per les zones rurals plenes de poblets escampats arreu, envoltats sempre de verd. Us aconsello el recorregut que sortint de Ljubljana passa per Skofka Loka, puja cap a Kropa i va a parar a Bled i, més enllà, al llac de Bohinjska Bistrika. A les imatges veiem Skofka Loka:
En aquest recorregut cal dedicar una bona estona a gaudir del paisatge que hi ha al voltant del llac de Bled, on totes les mirades centren l'atenció a la coneguda illa amb l'església al capdamunt.
I un lloc, de característiques semblants a Bled, però que potser no és tan conegut és el llac de Bohinjska Bistrica. El llac, de dimensions semblants a l'anterior, té en l'església de Sant Joan Baptista el seu punt d'atenció.
I per acabar aquesta introducció a Eslovènia, una darrera i important recomanació: no deixeu d'anar, com ha fet Vetaina, a Velika Planina!
És una extensa plana elevada a més de 1600 metres que es troba al nord, a pocs quilòmetres de la frontera austríaca. Per arribar a aquesta plana primer cal agafar un telecabina a la població de Kamniska Bistrica. Aquest us deixa a mitja alçada -diria que a uns 1400 m- i, tot seguit i a menys que vulgueu arribar al cim caminant, podeu prendre un telecadira que us porta dalt de tot.
Un cop dalt la vista és espectacular. Es veuen els cims més elevats dels Alps Julians, d'Àustria, les muntanyes de Croàcia i les que fan frontera amb Itàlia i, a tocar i a primer terme, Ljubljana.
L'altre atractiu, a banda de caminar per la plana, és passejar a tocar de les antigues i renovades cabanes de pastors que, avui pràcticament en la seva totalitat, esdevenen preuats refugis de muntanya. Segons sembla, entre juny i setembre aquest espai encara s'omple de vaques que pugen a pasturar a l'estiu en aquests extensos camps.
