diumenge, 20 de setembre del 2020

El joc de taula català que arrasa en l'era dels videojocs


Paula Clemente avui escriu un interessant article a l'ARA (20/09/2020) que tracta sobre una empresa catalana que està apostant per la creació i venda de jocs:

Entre videojoc i videojoc, aquest estiu s’ha colat a Kickstarter una campanya per finançar un joc de taula que ha aconseguit recaptar una quantitat catorze cops superior a la que aspirava. Es tracta d’una mena de petit minigolf de fusta. Es juga amb els dits i recorda una mica l’Scalextric per la llibertat que es té a l’hora de muntar el recorregut que haurà de fer la pilota. Els dos socis catalans que l’han dissenyat buscaven 10.000 euros per fabricar les primeres 1.000 unitats i n’han aconseguit 145.000. Ara fan front a la benvinguda complicació d’enviar el joc fins als Estats Units, el Canadà, Austràlia o el Regne Unit el 90% dels 1.800 jocs que els han demanat en total mitjançant aquesta campanya. La fita és fruit d’un parell d’anys d’experiència en què combinen un primer joc de taula, proves d’usuari i campanyes de publicitat gairebé rudimentàries i un petit fracàs.

L’empresa que hi ha al darrere, Plakks, va començar el seu rodatge fa cosa d’un any i mig amb un joc molt similar però que emulava el futbol. La idea era fer un joc semblant a un altre que havien descobert gràcies a un vídeo d’una xarxa social, aplicar-hi les regles del futbol i fer-lo més portable. Van decidir comprar el material i fabricar-ne les primeres unitats per passar-les als amics i a la família i veure si agradava. El resultat: un petit camp de futbol de fusta amb 22 pals distribuïts a banda i banda (dos a les dues porteries) on la pilota s’impulsa amb el dit i l’objectiu és que el contrincant perdi tots els pals, cosa que passa cada vegada que encaixa un gol.

“Va agradar des del principi. Els nostres amics ens el volien comprar. Vam trobar un manipulador de Barcelona per fabricar unes quantes unitats més i poder-les promocionar en esplais d’estiu i tornejos de futbol”, expliquen ara Haritz Múgica i Jordi Domínguez. La rebuda també va ser bona, així que van demanar 300 unitats al mateix professional i les van vendre totes aquell mateix estiu. “Allà va ser quan vam decidir que si volíem crear un negoci havíem de dedicar-nos-hi a temps complet i deixar-ho tot”, recorden. La tardor del 2018 començaven oficialment a funcionar com a empresa i poc després encaixaven el primer gol: una campanya de crowdfunding que va quedava lluny de l’objectiu desitjat.

Podeu llegir tot l'article a ARA (20/09/20)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada