Vetaina al Japó (i 15): I al final què queda? Records juganers!

Vetaina ens ha explicat, a través d'aquest bloc, un viatge pel Japó. I és un viatge perquè cadascú busca i es fa el seu viatge a partir dels seus interessos o anhels. Ha volgut donar algunes pinzellades de la cultura i paisatges japonesos des d'una mirada juganera, mostrant jocs, joguines o diversions d'aquest país que, en alguns casos són iguals o similars als nostres, o en d'altres ben diferents, anecdòtics i curiosos (l'art de la papiroflèxia, el jocs dels fesols, la pesca de fideus, la tradició de les fogueres de Kyoto, l'equilibri entre tradició i modernitat a Tòkyo...).

Queden totes les imatges dels paisatges, les ciutats, els museus, els parcs... però també tot un arxiu de joguinetes que ha trobat al llarg del camí.

És el record fotogràfic o material, el souvenir juganer que, en veure'l, té la capacitat de retornar al viatger al viatge, al lloc on el va captar o trobar.

Alguns, com els daruma (達磨) els identificarem per sempre més amb Japó. Aquests ninotets, com bon amulets que són, tenen la capacitat d'ajudar-nos a aconseguir tot allò que ens proposem i els podem trobar a qualsevol ciutat o poble, per petit que sigui.

El mateix passa amb el daruma-otoshi (だるま落とし), una mena de ninot de fusta, desmuntable, que esdevé un joc de molta habilitat i que també es troba arreu.

Una curiositat que sorprèn és trobar-se, també arreu, "màquines expenedores de souvenirs o joguinetes"! En alguns centres comercials es poden trobar passadissos sencers, amb més de 500 maquinetes expenedores, on el client busca els objectes de col·lecció per temàtiques (animals, dinosaures, personatges fantàstics o de còmics, joguines tradicionals, animals de peluix...) un món inabastable!

Ara bé, pels qui agrada "caçar joguines tradicionals" no hi ha major satisfacció que la troballa buscada o casual d'alguna d'aquestes. Un bon exemple és aquest forn de terrissa amb la tetera, "caçat" a Takayama.

O aquestes otedama (お手玉) comprades a Arashiyama. La joguina sempre retornarà al record de la botiguera fent una demostració de com es practicava el joc -joc amb una dinàmica idèntica als nostres pidos o tabes-.

I què dir de la koma (こま), la nostra baldufa o rebelluga. Al llarg del trajecte es troba arreu: a museus de joguina o no, a centres comercials, a oficines de turisme, a quioscs... I de tota manera, forma i mida.

Amb aquestes viatgem al Edo-Tokyo museum.

Aquesta altra cap a la zona del Tentakuji temple, a Kyoto. 

I aquestes a l'entranyable Naramachi Mechanical Toy Museum de Nara, creat per una agradable família que ha fet de casa seva un "lloc de peregrinatge" per als curiosos del món de la joguina tradicional i popular.

I encara unes de curioses, les que serveixen per a deixar reposar els "palillos" -sticks- que utilitzen per a menjar els japonesos, i que ens duen al modern i alternatiu barri de Harajuku, a Tokyo.

Encara n'hi hauria molts d'altres de jocs i joguines que ens transporten als museus Edo de Tokyo, Takayama, Nara... amb les kokeshi (こけし) -nines tradicionals de fusta-, els kendama (剣玉) -caça boles que avui tornen a estar de moda-, els menko (面子) -cartes arrodonides que recorden els nostres tazos o patacons, i amb els quals es practicaven molts dels jocs que coneixem nosaltres-, el fukuwarai (福笑い) -joc típic de cap d'any que consisteix en intentar fer una cara de cartró posant, al lloc adient, ulls, nas, boca... però això, evidentment, amb els ulls tapats-, el hanetsuki (羽根突き) -mena de pala petita de bádminton-, el tako (凧) o estel, les ohajiki (おはじき) -fitxes arrodonides, de vidre, semblants a les boles, amb les quals es fan joc d'habilitat, persecució i també servien com a moneda infantil-, el taketonbo (竹蜻蛉) o libèl·lula -joguina petita de canya o fusta que es llença a l'aire-... 
Podeu trobar informació de totes aquestes joguines tradicionals al web japonismo.com.

Però aquí sols deixem les pistes... a qui li agradi anar de "cacera" de ben segur que gaudirà resseguint aquests llocs i molts d'altres del Japó! 

Que tingueu un bon viatge!