Una altra imatge bucòlica dels pastorets que trobem a la
vora de les cataractes de Tis Abay. Mentre el bestiar pastura lliurament per la
suau pendent de la muntanya, els nostres protagonistes preparen, amb tota mena
de solemnitat, el seu particular campionat de salt d’alçada.
Quina placidesa... el verd dels camps fa de catifa als
descalços peus dels pastors. Ells, sense més eines que els seus pals,
improvisen un sistema per a saltar. En claven dos de verticals i, entremig, hi
posen un altre pal horitzontal que s’aguanta per la simple pressió i contacte
amb els verticals.
El joc s’inicia. Uns salten amb els peus junts, altres fent
la tombarella, d’altres superen l’alçada “per davall” davant la rialla còmplice
d tots. Joc tranquil, sense condicionants de temps, tot el material a l’abast,
tots junts compartint un mateix joc, sense pressa... la jornada és llarga i el
bestiar té molta gana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada