El Diari
de Tarragona del dissabte 10 de març tornava a publicar una notícia relacionada amb la tradició d'algunes festes i esdeveniments esportius d'obsequiar amb animals els guanyadors. En aquesta ocasió l'associació denuncia l'ajuntament d'Ascó per haver donat galls vius durant les festes majors hivern. La notícia diu així:
La Asociación Contra la Tortura y
el Maltrato Animal (Actyma) ha denunciado al Ayuntamiento de Ascó por una
presunta vulneración de la legislación catalana en materia de protección de
animales, al regalar 18 gallos vivos a los ganadores de las carreras de
caballos y burros celebradas durante sus fiestas patronales
EUROPA PRESS | 27/02/2012 17:52
La denuncia, a la que ha tenido acceso Europa Press, se dirige contra el
Consistorio y el Instituto Municipal de turismo, fiestas y tradiciones
(Imtufita) por organizar las fiestas, y está acompañada por imágenes que
atestiguen los hechos.
Los denunciantes alegan que la entrega de gallos vivos a los ganadores de
las carreras de caballos y burros, que se sucede al menos desde 2006, supone
una "clara infracción de la normativa legal" que prohíbe hacer sufrir
a los animales porque se les provoca de forma intencionada ansiedad y miedo.
En concreto, Actyma considera que la entrega de gallos vivos infringe los
artículos 2 y 5 de la Ley de protección de los animales 2/2008 además del
artículo 44, en el que se especifica que es una infracción leve "hacer
donación de un animal como premio o recompensa" -con multas previstas de
entre 100 y 400 euros-.
Los denunciantes recuerdan que la entrega de gallos se produjo durante tres
días consecutivos entre el 20 y el 22 de enero con motivo de las fiestas de San
Antonio y consideran que la ansiedad y el miedo provocado a los mismos es
indudable "en un contexto de la algarabía del populacho en fiestas".
La denuncia ha sido cursada ante los servicios territoriales de la
Conselleria de Agricultura y Medio Natural de Terres de l'Ebre, y Actyma
solicita en ellas que se le informe sobre las medidas que se tomen al respecto.
.............................................................................................................................................
SANT ANTONI I ELS GALLS!
Fa uns quants anys que, quan s’acosta Sant Antoni, Ascó esdevé
notícia als mitjans de comunicació escrits. I és notícia no tant per lloar les
particularitats de la Festa sinó per destacar-ne un acte que, per bé que
simbòlic i important com és l’entrega de premis en espècies a les corrides
–galls i ceba-, no deixa de ser sols un fragment de la riquesa de tota la festa
(recollida de llenya, plega, Tres Tombs, benedicció d’animals, Santa Missa,
custòdia de la imatge del Sant a casa del Majoral, foguera encesa permanentment
durant els dies que dura la celebració, ballades de jotes, corrides de cavalls,
rucs i matxos...).
A tall de recordatori, i per no cansar-vos reproduïm a continuació
un parell de les moltes notes de premsa que il·lustren aquest comentari:
Una protectora denuncia l'Ajuntament d'Ascó perquè dóna galls com a premi
G.M Ascó
dimecres, 7 de febrer de 2007:
L'Associació contra la Tortura i el
Maltractament Animal ha presentat dues denúncies al Departament de Medi Ambient
i Habitatge contra l'Ajuntament d'Ascó i les entitats organitzadores de les
festes de Sant Antoni. El motiu és l'entrega com a premi de galls vius als
guanyadors de les curses de Sant Antoni. La protectora recorda que, el 19 de
gener, els guanyadors de les curses de cavalls, matxos i rucs van rebre sis
galls com a premi. L'endemà es van donar 12 galls més, i sis galls més al cap
de dos dies. L'associació va manifestar ahir la seua «perplexitat» per la
«incoherència i el poc rigor» de l'Ajuntament d'Ascó, que en lloc de sancionar
aquest tipus d'infraccions legals «organitza actes que vulneren les lleis de
protecció dels animals». L'associació també va recordar que sant Antoni es va
caracteritzar pel seu amor i respecte als animals, i va lamentar que el mossèn
d'Ascó els beneís i després tolerés el maltractament[i].
ACTYMA denuncia al Ayuntamiento de Ascó
ACTYMA
denuncia al Ayuntamiento de Ascó (Tarragona) por dar animales como premio en
las Fiestas de Sant Antoni. La infracción del artículo 5.g de la actual ley
vigente de la Generalitat de Catalunya de Protección de los Animales 22/2003,
donde se estipula la prohibición de cualquier donación de animales como premio
o recompensa. El ayuntamiento de Ascó entregó a los ganadores, animales vivos,
como trofeos, durante las pasadas fiestas de Sant Antoni.
El viernes 19 enero, los ganadores de las tradicionales corridas de caballos y burros, recibieron los seis primeros gallos como premio. El sábado 20 de enero, se dieron seis gallos más, y en el mismo día, en la carrera de los SPRINTS se premiaron a los ganadores con otros seis gallos vivos. El domingo 21 de enero, se volvieron a dar seis gallos. En total se donaron 24 animales.
La infracción ha sido ampliamente cubierta por el Diario de Tarragona, hecho que legitima y promociona dentro del marco de la sociedad que se pueda seguir dando animales como premio o recompensa, por lo que se ha solicitado dentro de la denuncia tener en cuenta esta trascendencia social y el perjuicio causado a la hora de imponer las máximas sanciones establecidas, tal y como estipula el artículo 32.2.a de la misma Ley de Protección Animal.
ACTYMA quiere manifestar su perplejidad ante la incoherencia y poca rigurosidad de los organismos oficiales especialmente en las Tierras del Ebro. ¿Cómo un Ayuntamiento, que por cierto tiene las competencias para sancionar estas infracciones, es capaz de organizar actos que vulneran las leyes de protección animal que ellos mismos deberían aplicar? Todo ello bajo el marco incomparable de la veneración a San Antonio, que si por algo se caracterizó fue por su amor y respeto a los animales. Mn. Josep Mª Garcia i Panisello, rector de Ascó, y devoto de Sant Antonio, que bendice en su nombre a los animales del pueblo, se contradice en su fe por la tolerancia que da al maltrato aplicado a los animales. Una de las reivindicaciones de ACTYMA es la reclamación a la Sede Episcopal Española para que la Iglesia se desmarque de la tortura animal con el pretexto de celebrar fiestas populares[ii].
El viernes 19 enero, los ganadores de las tradicionales corridas de caballos y burros, recibieron los seis primeros gallos como premio. El sábado 20 de enero, se dieron seis gallos más, y en el mismo día, en la carrera de los SPRINTS se premiaron a los ganadores con otros seis gallos vivos. El domingo 21 de enero, se volvieron a dar seis gallos. En total se donaron 24 animales.
La infracción ha sido ampliamente cubierta por el Diario de Tarragona, hecho que legitima y promociona dentro del marco de la sociedad que se pueda seguir dando animales como premio o recompensa, por lo que se ha solicitado dentro de la denuncia tener en cuenta esta trascendencia social y el perjuicio causado a la hora de imponer las máximas sanciones establecidas, tal y como estipula el artículo 32.2.a de la misma Ley de Protección Animal.
ACTYMA quiere manifestar su perplejidad ante la incoherencia y poca rigurosidad de los organismos oficiales especialmente en las Tierras del Ebro. ¿Cómo un Ayuntamiento, que por cierto tiene las competencias para sancionar estas infracciones, es capaz de organizar actos que vulneran las leyes de protección animal que ellos mismos deberían aplicar? Todo ello bajo el marco incomparable de la veneración a San Antonio, que si por algo se caracterizó fue por su amor y respeto a los animales. Mn. Josep Mª Garcia i Panisello, rector de Ascó, y devoto de Sant Antonio, que bendice en su nombre a los animales del pueblo, se contradice en su fe por la tolerancia que da al maltrato aplicado a los animales. Una de las reivindicaciones de ACTYMA es la reclamación a la Sede Episcopal Española para que la Iglesia se desmarque de la tortura animal con el pretexto de celebrar fiestas populares[ii].
PER SANT ANTONI ES COMENÇA A
FER EL TONI
Ja
té raó la dita, ja! Per Sant Antoni més d’un –a nivell individual o darrera
d’una suposada entitat protectora- comença a fer el toni! i, sense
coherència ni rigor per les accions que realitza, du a terme denúncies com les
que acabem de llegir.
I
perquè dic sense coherència ni rigor? Doncs molt senzill, qui fa aquest tipus
de denúncia o bé té uns interessos molt particulars a l’hora de fer-la,
exclusivament, cap a un poble -en aquest cas el nostre- o bé no li interessa el
més mínim la suposada defensa dels animals, doncs no li preocupa què es fa i
com es celebra la festa a la resta de poblacions. Com es pot denunciar quelcom
que no es coneix? I si es cerca rigor, perquè no es fa treball de camp on,
entre altres, es recopili un llistat dels pobles i ciutats amb les entitats,
associacions i coordinadores de festes que obsequien amb animals als guanyadors
de qualsevol acte?
Per intentar aportar una mica de lucidesa al tema i sense
pretendre, ara no, ser rigorós, seguiré amb el refranyer popular -que no per
ser popular és neci-, donant un seguit de testimonis del protagonisme
que en especial el gall, entre altres animals, ha tingut en la celebració de la
festa de Sant Antoni en diferents indrets de Catalunya i regions properes, i
apuntant algunes dades de com aquesta tradició encara avui perdura en la seva
màxima plenitud.
PER SANT ANTÓN, CARNESTOLTES SÓN
Aquesta altra dita ens contextualitza l’anàlisi i ens
recorda que la celebració de Sant Antoni obre les portes al Carnaval. Però no
al Carnaval que coneixem avui, tan perfectament regulat i controlat, amb un
temps i un horari institucional establert, que marca quan hem de fer la rua o
quan es farà el ball i que ha perdut la funció o la llibertat transgressora que
el caracteritzava en pro, ara, de l’exhalació del poder econòmic projectat en
els vestits i en el lluïment. Sinó que parlem del Carnaval pur, que
tindria les seves arrels en la tradició romana, amb una màxima esplendor a
l’època medieval, i que pintors com El Bosco[iii] o Bruegel[iv] van saber reproduir espectacularment en alguns dels seus
quadres, representant un món foll i màgic, on no hi ha jerarquies, on tot es
torna al revés, on la inversió regna amb violència.
El
temps de Carnaval que ens interessa ara és el que tan bé va recollir Júlio Caro
Baroja[v] i que ens descriu com es vivia fins a finals del segle
dinou. En la seva obra descobrim la importància que pren el gall en molts
pobles durant la festa de Carnaval i també abans, precisament per Sant Antoni.
Algunes de les pràctiques carnavalesques que recull i que avui ens semblaran
incivilitzades o salvatges són:
- Quemar
estopas
- Mantear
perros y gatos
- Colgar
de la cola de estos animales mazas, vejigas, cuernos, botes...
- Arrojar
agua con pucheros, jeringas
- Apedrearse
con huevos, naranjas y otros objetos
- Colgar
y mantear muñecos (peleles)
- Fustigarse
y aporrearse con porras, vejigas...
- Producir
ruidos especiales con artefactos especiales
- Quebrar
pucheros y ollas
- Correr
gallos[vi]
Si bé alguna d’aquestes pràctiques es manté vigent i
d’una forma totalment regulada, com ara la de tirar caramels, farina o
tomàquets, moltes de les que s’indiquen fan referència a les maldats fetes als
animals, en particular a gossos i gats. Això no ens hauria de sorprendre tant
doncs, qui més qui menys, ha sentit parlar d’alguna mala passada que se’ls ha
fet a aquests, com ara i per posar-ne una de lleugera, col·locar closques de
nous als gats, a mode de sabates.
En aquesta
mateixa línia Joan Amades situa a l’ermita de la Mare de Déu de la Fontcalda l’escenari on es practicava un joc cruel amb el gat com a
perjudicat.
Era normal que el jovent de la Terra Alta, al setembre, fes
una trobada a l’ermita de la Mare de Déu de la Fontcalda. Allí es lliuraven a
jocs i gresques molt curioses. S’aplegaven tots els d’un mateix poble en grups
iguals en nombre (...) era costum que una colla portés un gat, que penjaven cap
per avall suspès per una corda travessera entre dos arbres. Els joves, amb el
braç nu, passaven corrent per sota la bestiola i li ventava forts cops de puny
fins que, qui aconseguia matar-lo se’l quedava i se’l menjava amb la colla del
seu poble –era freqüent que la colla que havia portat el gat veiés amb disgust
que se’l mengés una altra i s’iniciessin unes batusses impressionants[vii].
EL JOC DE CÓRRER GALLS!
Bé, però deixant a banda aquest felí, recuperem el fil
del què interessa, en aquest cas el gall.
Un
dels actes més característics de Carnaval, tal com apunta Júlio Caro, era el de
córrer galls. Ell recull diferents textos on es parla d’aquest
divertiment i conclou que la dels galls era una festa molt especial del període
de Carnaval en la qual hi participaven els nois i joves –cal tenir present que
bona part de la informació l’aplega d’obres literàries dels segles XVI al
XVIII-. En molts d’aquests escrits s’indica que era normal escollir en sorts
qui seria proclamat “rey de gallos”, al qual se’l vestia de forma particular.
Invariablement la festa suposava sacrificar l’animal, ja fos a cops o
mitjançant un objecte afilat.
Que el joc era àmpliament conegut i practicat arreu ens ho
confirmen altres documents, com ara l’entrada del Diccionario de las
Autoridades (1732):
El juego de correr ganso: es fiesta que se ejecuta
como la de correr cintas; menos que en lugar de cintas se pone un ganso en la
misma forma, y si el que corre le coge el pescuezo y se lo arranca, es suyo el
ganso. Es fiesta que ordinariamente ejecuta la gente común.
O una altra entrada que trobem en el Diccionario
de la Real Academia Española que defineix el joc de “correr gallos” indicant que és joc que
es practica en temps de carnaval i que es juga de diferents maneres:
- Entretenimiento
de Carnaval que consiste en enterrar un gallo, dejándole fuera el pescuezo
y la cabeza, y uno de los que juegan con los ojos vendados parte a
buscarle, con una espada en la mano, consistiendo el lance en herirle o
cortarle la cabeza con ella (...)
- Correr
gallos a caballo consiste en colgar un gallo de una cuerda por los pies y
cortarle la cabeza o arrancársela, corriendo a caballo.
- Otros
corren el gallo continuamente, hasta que le alcanzan o le cansan,
hiriéndole del mismo modo.
1.- GALLS SABREJATS
Joan
Amades recull que
A Cabassers, el 6 de desembre, era permès que els
joves, en grups, passegessin pel poble amb sabres de fusta i tenien dret a
quedar-se qualsevol peça d'aviram que matessin de cop d'espasa. A Àger
s’enterrava el gall, que sols tragués el cap, i amb una mena d’espasa se’l
matava.[viii]
A Aragó els xiquets compraven un gall, el lligaven d'una corda i
des d'una distància d'unes 30 passes i amb els ulls tapats tenien que anar fins
on era el gall. Si ho aconseguien sense sortir-se'n del camí prèviament marcat,
se'ls treia el mocador i tenien dret a intentar matar el gall amb una espasa de
fusta que era guardada per una cofradia a l'ermita[ix].
en atar una
cuerda de uno a otro extremo de la calle, o entre dos palos separados, y colgar
de ella uno o más gallos; hecho así, las mozas y los mozos se vendan por turno
los ojos, y con una espada o espadín se dirigen al gallo; si le dan en la
cabeza, el gallo es suyo, y si yerran o dan el golpe en vago, el torpe paga una
multa señalada de antemano (...)[x]
2.- GALLS PENJATS
El que interessa és veure com la celebració de Sant
Antoni, patró dels animals, esdevé el marc on es duen a terme,
contradictòriament, aquests jocs. Així sabem que per aquestes dates, abans, al
poble de Villalba de la Lampreana (Zamora), es procedia a la carrera de galls:
Los quintos entrantes corren los gallos.
Correr los gallos es colgarlos por las patas en una maroma que se tiende sobre
un camino y se sujeta en dos varales asegurados en los ribazos; debajo del ave
corren los quintos, jinetes en sendos caballos, pasando y repasando con
inquietud de lanzadera debajo la maroma; el juego está en arrancarle la cabeza
al espoleador del alba. Es un enredo bárbaro, pero lleno de sabor goyesco y
popular. Los gallos descabezados a dedo los cenan después en la casa del
quinto...[xi]
Tenim
exemples més propers d’aquest tipus de jocs localitzats a pobles de Terol, com
és el cas de les carreres de galls que es feien a Fortanete o les que encara es
fan a l’actualitat a Bordón, on es practica aquest joc al vespre de Sant
Antoni. Es penja un pollastre d’una corda i els genets, de peu damunt els seus
cavalls, han d’agafar-lo[xii].
San Antonio: Tradicionalmente se viene celebrando
el bandeo del pollo (...) Se trata de bandear o de ir dando vueltas a un pollo
de balcón a balcón, el pollo se encuentra atado de patas y debe ser capturado
por parejas de vecinos que montan en caballerías (uno de la pareja maneja el
asno o burro y otro permanece amarrado y de pie a lomos del animal para
intentar llevarse como premio el pollo). Este acto fue criticado en su día por
defensores de los animales pero no consiguieron nada ya que se trata de un acto tradicional que se viene celebrando año
tras año desde muy antiguo[xiii].
Amades
també recull una variant semblant a la Conca de l'Ebre però en època de sega.
En aquest cas no es feia muntat dalt de cap animal, es tractava d'anar corrent
per sota i estirar-li el cap fins que el mataven[xiv].
Ja he indicat que aquest joc era conegut arreu. Un exemple
evident el trobem en el quadre de Lucas van Valckenborch Herbstlandschaft mit Obsternte[xv] (1585) en que
mostra una festa campestre als Països Baixos on, entre altres jocs, es veu com
un noi va dalt d’una barcassa i es penja del coll d’un ànec intentant
arrancar-lo de la corda on és lligat.
3.- ALTRES JOCS AMB ELS
GALLS
Encara trobaríem altres jocs on els galls prenen
protagonisme. Per exemple, amb aquesta mena de trencada de tupins que
recull Julio Caro a la zona de Madrid:
El tablado era un madero alto, derecho como un
huso, hincado en el suelo, y en la parte alta puesto un tablamento cuadrado
(...) también levantaban otros tablados los labradores en regocijos suyos de a
pie, y en el castillejo metían un cántaro, y dentro del cántaro, un gallo vivo,
y su fiesta era que elegían un rey, y sus duques, y condes, y reina, y duquesas
y condesas, de las honradas del lugar u mozas (...) el día postrero de los que
duraba el reinado salían a la plaza o campo donde estaba levantado el tablado,
y el rey tiraba el primero una naranja, luego sus príncipes, después todo el
pueblo, con piedras, procurando cada uno derribar el tablado, y quebrara el
cántaro, y el gallo era del que le quebraba.[xvi]
Un
altre joc és el que ens explica Amades i que localitza a Eivissa i a l’Urgell:
A Eivissa lligaven un gall de potes i els
participants tenien que matar-lo a pedrades, per cada pedrada havien de pagar a
l'amo del gall[xvii].
A l'Urgell feien un joc semblant, enterrant un gall de tal
manera que sols tragués el cap, i des d'una distància determinada i amb els
ulls tapats tenien dret a tirar-li 4 pedres a canvi d'uns diners estipulats[xviii]
Ambdós jocs
ens recorden el joc del tir al colom que es practicava als nostres
pobles i que ens va explicar Joan Montaña:
Quan arribava la festa major acudia al nostre poble l’atracció
del tir al colom. El senyor que portava l’atracció es situava a les afores del
poble. Travava l’animal per les potes i el lligava a una estaca clavada al
terra. L’amo dels coloms tenia un cabàs de pedres de mida petita. Ell marcava
la distància de tirar mitjançant una ratlla al terra. Els qui participaven
pagaven per cada tir que feien. Quan el qui tirava feria al colom aquest se
l’enduia com a premi. No era estrany que els pastors, que eren molt destres i
tenien molta habilitat tirant pedres, deixessin mort al colom d’una pedrada[xix].
I encara el
típic joc de cucanya consistent en penjar dalt del pal ensabonat els
animals. Així ho recull Amades parlant d’aquest joc:
La gent gran de la Terra Alta contava que abans, quan tot
el veïnat havia acabat les feines de la verema, plantaven un xop, com més alt
millor, al mig de la plaça i feien el joc de la cucanya. El premi del joc eren
un parell de galls, els més grossos que es trobaven per tot el poble, que
després el guanyador de la cucanya i els seus amics es menjaven. Hi havia la
creença que com més alt era l’arbre, més grossa fóra la collita de l’any
vinent.[xx]
DE LA SALVATJADA A LA INCONGRUÈNCIA
Tots aquests jocs i divertiments són fruit d’un moment concret,
d’un context social i econòmic determinat, i d’una cultura popular influenciada
per creences ancestrals. És lògic pensar, doncs, que l’evolució d’aquest
context lúdic festiu es realitzés molt i molt lentament. A voltes aquest canvi
vindrà donat per condicionants econòmics o tecnològics, i en d’altres, per la
imposició de lleis. Aquest és el cas que recollim a partir del Reglamento de Policía de Espectáculos Públicos, de 3 de maig de 1935, a
l’article 8 indicava:
Quedan prohibidos los espectáculos o diversiones públicas
que puedan turbar el orden o sean contrarias a la moral o las buenas
costumbres. Asimismo, las peleas entre animales y el uso de animales vivos en
las cucañas o como tiro al blanco u otros similares, manteniéndolos sujetos, y
en general, los que impliquen maltrato o crueldad para los animales.
Les lleis es redacten i s’han de complir. Això està clar.
Però s’han de fer amb coherència i criteri, assenyadament, valorant les
repercussions que poden tenir. En aquest sentit, penso que la normativa de
l’any 1935 resulta més explicita i coherent que no pas la que va aparèixer al
DOGC núm. 3926 de 16/7/2003 Departament de la Presidència. Llei 22/2003, de 4
de juliol, de protecció dels animals. Textualment podem llegir:
Article 5
Resten prohibides les següents actuacions
respecte als animals:
a) Maltractar-los, agredir-los
físicament o sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els produeixi
sofriments o danys físics o psicològics.
g) Fer-ne donació com a premi,
recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de
naturalesa diferent a la transacció onerosa d'animals.
h) Vendre'ls a les persones menors de
setze anys
Article 6
Prohibició de baralles d'animals i altres
activitats
1. Es prohibeix l'ús d'animals en baralles i
en espectacles o altres activitats, si aquests els poden ocasionar sofriment o
poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé si poden ferir
la sensibilitat de les persones que els contemplen, com ara els següents:
a) Baralles
de gossos.
b) Baralles
de galls.
c) Matances
públiques d'animals.
d) Atraccions
firals de cavallets en què s'utilitzen animals.
e) Tir
al colom i altres pràctiques assimilables.
2. Resten excloses d'aquestes
prohibicions:
a) La festa dels braus en les localitats
on, en la data d'entrada en vigor de la Llei 3/1988, del 4 de març, de
protecció dels animals, hi haguessin places construïdes per a celebrar-la, a
les quals s'ha de prohibir l'accés a les persones menors de catorze anys.
b) Les festes amb bous sense mort de
l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se
celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.
A CABALLO REGALADO NO LE MIRES EL DENTADO!
Seguim amb les dites mentre puguem perquè... tal com es desprèn de
la llei, ja podeu anar en compte si us regalen un animal!
Per acabar, als amics de les protectores els diria que siguin més
seriosos. Que surtin del seu món reclòs i que passegin una mica pels pobles
–però per tots els pobles!- i potser podran ser més rigorosos a l’hora de fer
denúncies. Per començar els invito a buscar d’on són aquestes imatges, la
majoria molt actuals i cap d'Ascó:
Com podem saber si un animal rep danys psicològics? Podran les
botigues d’animals vendre tortuguetes i periquitos als nens? Els qui professen
la religió musulmana... com s’ho faran per celebrar la seva festa del xai en
aquesta terra d’acollida? El mossèn ja no podrà sortejar el formós porquet? I
els propietaris de rodes de ponis, què en faran amb els animals? No és
incongruent que en nom de la tradició un poble pugui celebrar un correbou i el
del costat no? I encara no és més absurd que es permetin alguns tipus de festa
amb bous i en canvi es prohibeixi donar un gall o un conill com a premi?
Una darrera qüestió: pregunteu-li al gall, que s’escull per la
seva bona presència i fortalesa, si prefereix ser obsequiat viu o en forma de
tiquet bescanviable en qualsevol carnisseria!
Nota: cap de les imatges que apareixen en aquest article correspon a Ascó.
[ii] http://www.actyma.org/sp/denu_asco.html
[iii] Jerónimo Boschs. La taula dels pecats capitals (1480) o El
jardí de les delícies (1503) . Museu
del Prado, a Madrid
[iv] Bruegel el Vell El combat entre el Carnaval i la Quaresma,
pintura a
l’oli sobre fusta (1559) Kunsthistorisches Museum, de Viena.
[vii] AMADES, Joan. Costumari
Català. El curs de l’any (p. 40, volum V). Edicions 62, S.A. Barcelona,
1982.
[viii]
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs
de l’any (p. 852, volum V). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.:
[ix]
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs
de l’any (p. 422, volum I). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.:
[x] SEBASTIÁN DE CASTELLANOS, B. Costumbres españolas. De la fiesta y
prácticas del Carnaval y del burlesco entierro de la sardina (p. 40) Madrid,
1925.
[xii] LAVEGA, Pere i OLASO, Salvador. 1000 juegos y deportes populares
y tradicionales (p. 56 –57). Editorial Paidotribo. Barcelona, 1999.
[xiii] La
celebración de las fiestas del fuego en el ámbito del Parque Cultural del
Maestrazgo,
projecte realitzat per la Asociación Cultural Gaiteros de Estercuel (2001)
[xiv]
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs
de l’any (p. 746, volum III). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[xv]
Lucas van Valckenborch. Herbstlandschaft mit Obsternte (1585) Kunsthistorisches Museum, de Viena.
[xvii]
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs
de l’any (p. 20, volum IV). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[xviii]
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs
de l’any (p. 329, volum IV). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
[xx]
AMADES, Joan. Costumari Català. El curs
de l’any (p. 1042, volum IV). Edicions 62, S.A. Barcelona, 1982.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada