III Jornada de jocs: jocs d'orientació

Tothom coneixem la frase popular no tenir sentit de l’orientació, però és demostrable que aplicant una sèrie de tècniques tots som capaços d’orientar-nos. Com tota tècnica es pot aprendre, ja sigui llegint, escoltant... o bé practicant sobre el propi terreny. Si es pot aprendre ens correspon als docents iniciar-la, si més no, almenys despertar interès i incitar l’alumnat al seu descobriment.

És així com es presenta aquesta III Jornada de jocs que hem programat el grup de mestres i professors del Seminari d’Educació Física del Baix Ebre que tindrà lloc el proper dissabte 7 de maig a l’escola El Temple, de Tortosa.

La jornada que presentem ens facilitarà eines, continguts i habilitats per orientar-nos, i a més es donarà als assistents un dossier de 60 pàgines amb nombroses exemplificacions de jocs d’orientació que es poden aplicar a l’aula, al gimnàs, al pati, a l’entorn urbà i a l’entorn rural o natural.

L’horari preveu la recepció dels assistents a les 9 del matí. A partir d’aquest moment es procedirà a la inauguració de la jornada, es farà la presentació dels materials elaborats i després d’una pausa tindrem tres hores per a jugar i posar a prova les nostres aptituds per a orientar-nos.

El curs va adreçat a docents de tots els nivells educatius, i serà reconegut amb un certificat de 5 hores de durada. Un cop finalitzada l'activitat, els certificats es podran obtenir des del lloc web Xtec. http://xtec.cat/formacio/certificacio/certificacio.htm

La inscripció és gratuïta a: http://xtec.cat/formacio/cercador/index.htm -cal anotar el codi 8003040021-període d’inscripció des del 6 d’abril  fins al 5 de maig-.

Jornada organitzada conjuntament pel Departament d'Ensenyament, Secretaria General de l'Esport/Escola Catalana de l'Esport i l'Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Rovira i Virgili.

Lloc: Escola El Temple C/ Adrià d’Utrech 43500 Tortosa

Nova web de l'Associació Cultural L'Espona de la Palma d'Ebre

L’Associació Cultural L’Espona va sorgir l'any 2000 amb la voluntat de fomentar l’estudi i la divulgació de la història, la cultura i les tradicions pròpies de la Palma d’Ebre, i amb la intenció d’afavorir la solidaritat, el respecte i la tolerància, així com la interrelació i la convivència entre tots aquells que conformem el teixit social del poble. Des d'aleshores, organitza diferents iniciatives i activitats culturals i ofereix una sèrie de serveis tant als seus associats (que actualment superen el centenar) com a tot aquell que hi pugui estar interessat, així com al públic en general.

Ara han dissenyat una nova pàgina web, molt visual i atractiva i el que és més important, realment molt útil, plena d'informació d'activitats que fan i han dut a terme que segur que us poden interessar. Per exemple trobareu imatges i descripció de festes de recuperació d'oficis artesans com la sega, el carbó, l'apanyar pedra o la festa del raïm. A més hi ha una extensa memòria de les activitats fetes al llarg d'aquests onze anys de vida de l'entitat, amb els materials i l'arxiu fotogràfic i documental relacionat amb les festes, les publicacions, els opuscles o les xerrades realitzades. 

Relacionat a la temàtica lúfica que ens interessa hi trobem un parell de seccions amb temàtica de jocs. D'una part una galeria d'imatges de la jornada de Jocs tradicionals celebrada l'estiu de 2009 i per altre l'opuscle PUBILL, Biel: Els jocs tradicionals de festa major als pobles del nord de la Ribera d’Ebre (2003) (PDF).

Lo catxap

Lo catxap és un nou joc que hem dissenyat des de Lo Llaüt. Es tracta d’una adaptació, per a adults, de la catxapera –joc infantil que a Ascó juguem amb diferents pilotetes-. Aquest joc de la catxapera és prou conegut entre nosaltres ja que des de l’any 2000 és present en diferents esdeveniments lúdics que duem a terme al poble, com ara la tarda de jocs a la festa de Sant Antoni o l’activitat Joc a joc pels carrers i places de la població.

Imatge de la catxapera, de color groc

Després de consultar diferents publicacions, sobretot de la Bretanya i de la zona de Bèlgica i Holanda, hem pensat fer aquesta adaptació del joc infantil per als adults o, si es vol, per a nens i nenes més grans. Així és com neix Lo catxap –recordem que un catxap és un conill menut i la catxapera és el nom que rep el cau dels conills-.

Lo catxap és una peça de fusta en forma de pont, amb un forat que té una mica més de 20 cm de diàmetre per on hi ha de passar, precisament, una bola de fusta massissa d’aquest diàmtre.

El joc s’inicia llançant la bola des d’una distància d’un metre, rodant-la per terra, amb l’objectiu que passi per l’interior del pont. Si s’aconsegueix es torna a tenir la possibilitat de fer un llançament però ara des d’una distància de e metres. El joc segueix amb aquesta dinàmica, tirant cada cop 1 metre més lluny. Es tracta doncs de veure qui aconsegueix arribar més lluny amb el seu llançament seguint aquests passos.

La presentació oficial del joc el vam fer recentment, el passat diumenge 10 d’abril a la Masia de can Deu, a Sabadell, en el marc de la 14 Festa de la Primavera que organitzava l'Espai Natura Unnim. 

Festa de la Primavera a Can Deu

El diumenge 10 d’abril l’associació cultural Lo Llaüt i la Cia. de Jocs l’Anònima vam participar a la 14a Festa des la Primavera de Can Deu. Aquesta festa l’organitza l’Espai Natura Unnim i en els darrers anys ha esdevingut un lloc de referència pels sabadellencs que esperen la jornada pel seu marcat caràcter festiu i familiar, en contacte amb l'aire lliure i pel fet que el públic pot participar de moltes activitats (tallers, exposicions, gimcanes, espectacles...).

Les nostres entitats van ser convidades a participar-hi donat que el centre d'interès de la festa d’enguany es centrava en els jocs tradicionals. Per aquest motiu vam poder mostrar les exposicions Joc a joc, experiència educativa per a conèixer el patrimoni urbanístic d'un poble a través del joc tradicional, i  El joc, entre la tradició i la modernitat –les característiques d’ambdues exposicions poden ser consultades a través d’aquest bloc-.

Joc a joc de plaça a plaça

De la tradició a la modernitat

A banda vam disposar de tres carpes de 3x3 metres on vam mostrar i van poder practicar diferents jocs d'arrel tradicional com ara el joc de la rana, el caça fardatxos o els jocs de tauler de l’alquerc i el molí de nou.

A més vam tenir cura de dinamitzar els jocs tradicionals a l’era de la Masia de Can Deu. Aquí vam presentar el joc de la corrida del cabàs i les curses de sacs, els cèrcols, la catxapera, les ferradures i el joc de la trisella.

Joc de la trisella a l'era de Can Deu

També vam introduir dos jocs nous. Un és la coneguda cursa del cresol o llum de ganxo que practiquen els amics de Prat de Comte a la seva festa major d’estiu i a la festa de l’aiguardent.

La corrida del cresol

L’altre joc presentat fou el del catxap. Es tracta d’una versió del joc de la catxapera però per a adults, donat que es necessita més força i punteria per fer passar la bola de fusta per l’embocadura del joc.

Lo catxap

Estem contents de com es va desenvolupar tot plegat donat que entre les 10 i les 14 h van passar, segons l’organització, més de 5.000 persones, la qual cosa vol dir que van poder conèixer i gaudir de jocs rurals tradicionals i, a més, gràcies a les exposicions van poder conèixer la procedència i vigència d’aquests jocs a la nostra població, Ascó.

  

Corrides de sacs

 Lo cèrcol

Cultura material i immaterial en el joc

Recentment ha aparegut un nou llibre de jocs; Cultura material i immaterial en el joc que recull les ponències, comunicacions i pòsters que es van presentar el maig de 2010 a les jornades Jocs en la història celebrades a Figueres.
El llibre, editat per Aeditors (2011), és el més gruixut de la col·lecció amb 256 pàgines i està estructurat en cinc àmbits o seccions:

Àmbit 1: Cultura material

• El proyecto educativo "Madera de ser", de José Àngel Hoyos i Fernando de la Torre
• Juegos y deportes tradicionales. Una forma de compartir, un lenguaje común en la Europa actual, de Fernando Maestro
• La importància del joc i la jugueta en la configuració de la persona, de Joan Sans
• Poiesis lúdica y verbal. Crear juguetes y nombrarlos en vivo, de Daniel Descomps
• Els materials a la cultura lúdica mundial a partir de la iconografia filatèlica del segle XX, de Joan Ortí

Àmbit 2: Cultura immaterial

• La cultura immaterial en els jocs tradicionals, de Pere Lavega
• Jocs i jugadors a la Barcelona baixmedieval, de Roger Benito
• Producció i reproducció cultural juvenil a través del joc i l'esport, de Raúl Hernández
• L'hoquei herba a Terrassa: fills de casa bona, creadors de nissagues esportives, de Lourdes Plans
• Les fórmules electives i les can´çons eliminatòries prèvies a l'acció lúdica com a elements de cultura immaterial en el joc, de Jaume Bantulà

Àmbit 3: Cultura material i immaterial

• Estudi i recuperació de jocs tradicionals en el desenvolupament d'un territori. L'experiència de l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, de Jordi Abella
• Jocs tradicionals que utilitzen la música, de M. Antònia Pujol Subirà
• Jocs, diversions i joguines efimeres amb elements de la natura a la Ribera d'Ebre, de Biel Pubill

Comunicacions/pòsters

• Amb què i a què juguem?, de la ZER Els Ports-Algars
• Los grandes juegos de la humanidad, de Joan Ortí
• Me'n vaig de la bola! Proposta de construcció de jocs que funcionen amb boles, de Biel Pubill

Per acabar es fa un recordatori a la memòria de Joan Sans Mercadal que a les darreres jornades de Figueres va participar amb l'entusiasme que el caracteritzava. 

Èxit de la jornada Jocs en la història a Berga

El passat dissabte 9 d'abril vam assistir a la 4 jornada Jocs en la història, organitzada per l'IRMU i el CPCPTC. En aquesta ocasió la temàtica es va centrar en els jocs i la interculturalitat, presentant-se interessants comunicacions i ponències que van tractar aspectes tan relacionats i alhora específics com ara l'ocupació de l'espai públic per part de diferents grups socials i culturals, el paper de les entitats i associacions culturals en la inclusió de grups nouvinguts a partir dels jocs -com exemple el fet casteller-, el joc com element inclusiu als patis escolars de Catalunya, o l'exemplificació de com un joc tan català com és el de les birles de sis es promociona a països tan llunyants com pot ser Guatemala o Costa Rica.

En el transcurs de la jornada es va presentar el llibre Els jocs en la història. Cultura material i immaterial en el joc, editat per Aeditors (2011), que recull les actas de les jornades celebrades el maig de l'any passat a Figueres.

Vaig poder assistir-hi en representació de Lo Llaüt tot presentant la comunicació El joc com a salconduit. Potencialitats del joc com a recurs per a la inclusió del nouvingut. Aquest article es publicarà properament en el llibre d'actas de la jornada.

Certament la jornada va resultar del tot profitosa i val a dir que hi va tenir molt a veure la sensibilitat amb què l'ajuntament de Berga va acollir als assistents. A més cal destacar la bona feina realitzada pels amics de la Cia. jocs l'Anònima, al capdavant de la qual hi va ser Òscar Garcia, que va organitzar una divertida sesssió de jocs de tauler d'arreu del món.

Trobada de jocs tradicionals a Anglesola

La primera trobada de jocs tradicionals d'Anglesola tindrà lloc el dissabte 30 d'abril. Durant la jornada, que s'iniciarà a les 10:30, podreu participar en una tirada de birles i practicar el joc de la corrida del cabàs -que dinamitzarà l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó-. El plat fort de la jjornada serà, però, la competició de bòlit entre els equips de dones d'Anglesola i les de la localitat italiana de Verona.

Organitza la trobada l'associació Anem de bòlit!, d'Anglesola.

Podeu veure el cartell de la jornada en aquest enllaç.

Jocs i jugadors a la Barcelona Baixmedieval

Al bloc de l'amic i historiador Roger Benito hi trobareu diversos articles relacionats amb la història i els jocs, el darrer és Jocs i jugadors a la Barcelona Baixmedieval, que es va presentar a Figueres el maig de 2010, dins de les Jornades "Els jocs en la història: cultura material i immaterial" i que s'ha inclòs dins el llibre d'actes que es va presentar el dissabte passat a Berga.