Quan érem petits jugàvem amb qualsevol cosa de l'entorn. Pedres, escorça, rames, fulles, aigua, sorra, fang, cargols... Ui! animalets!!! Sí, ja sé... pobres animalets! Eren motiu de tota mena d'atenció, tant per bo com per dolent: anàvem darrera les
sargantanes, molestant-les, per veure si els queia la coa, agafàvem culleretes i les teníem dies i dies en pots plens d'aigua per seguir el seu desenvolupament, caçàvem papallones i les clavàvem amb una agulla a un suro -en fèiem col·lecció-, ja us vaig ensenyar que fèiem curses de cargols...
A alguns insectes com ara les mosques, escarbats i grills els esguardava un altre destí: "engabiar-los"!
Les gàbies podien ser senzilles, com ara un paquet de tabac de cartró o bé una caixa de llumins, o més elaborades com ara les gàbies fetes amb agulles de cap i suro.
Cal disposar de dos plaquetes de suro, com més grans millor. Per a les mosques n'hi havia suficient amb un tap de suro d'una botella de cava. Sols calia tallar dues seccions i anar travessant agulles de cap, de costat a costat, tal com mostra la fotografia.
Sempre es deixava una agulla més gran que feia les funcions de "porta" de la gàbia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada