El joc -o entremaliadura- de penjar sabatilles als cables de telèfon també ha arribat a Quimper, magnífica i ben cuidada ciutat bretona. És una delícia passejar pels carrers per a vianants on sembla que algú ha tingut cura de pensar en el més petit detall.
De fet, però, pràcticament a tots i cadascun dels poblets de Bretanya hi trobem racons fantàstics que transporten a evocar contes o a ambientar els pensaments en l'època medieval. Com exemple, el recorregut que porta a Vetaina a La Fouët, on amagada davall d'una cinglera hi ha la curiosa església de Santa Barbara.
Com no podia ser d'altra manera, la curiosa situació de l'ermita ve de la següent llegenda: segons sembla una personalitat de la zona, un dia que anava de cacera, el va sorprendre una gran tempesta i un gran bloc de pedra va caure de la muntanya fent que caigués del cavall. L'home, temorós, va prometre que si se'n sortia aixecaria allí mateix una església... l'església de Santa Bárbara.
Tot fent ruta, el següent poble a visitar és Locronan. Senzillament magnífic, sorprenent... sembla que el temps s'hi hagi aturat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada