Per a arribar-hi, però, sortint de la Morera de Montsant cal superar la Serra Major i, per tant, cal escollir un grau i pujar fort cap a la carena. De nou ha escollit el Grau dels Barrots. Aquest pas té un encís especial. L'aproximació a la gran paret de conglomerat es fa per una sendera que travessa petits bosquets d'alzina. El camí cada cop es fa més estret i fa dubtar que per allí hi pugui haver algun pas que permeti pujar cap al cim.
De cop i volta, però, un estret passadís s'endinsa cap a l'interior de la muntanya i s'arriba al conegut Grau dels Barrots a través dels quals se salva un desnivell de ben bé 5 metres. Un cop superat aquest primer pas encara cal pujar amb compte per una pendent que dóna a un dels balcons que miren al vessant sud del Priorat.
Des d'aquí es poden comptar pobles d'aquesta comarca com ara Cornudella o la Morera, de la Ribera d'Ebre com Tivissa o Ascó, s'intueix on és Tarragona i cap a l'oest, més enllà, es veu tota la Serra de la Fatarella.
Ara el camí no és cansat, no puja, planeja a tocar del precipici i cal anar en compte però la sensació d'estar volant, a tocar de la cinglera, no té preu!
Cal superar encara alguns llocs amb molt compte però sempre estan ben assegurats, amb ferros o cables d'acer que permeten subjectar-se.
Un cop passat el Racó dels Boixets el camí puja ràpid cap a la carena de la Serra Major. A partir d'aquí el camí és pla, plàcid, sense pràcticament ombres que li proporciona un encant particular. Ara cal anar en compte i no perdre la referència per a baixar cap al Toll de l'Ou. Un cop fet el desviament del camí principal i seguint el GR-171 es baixa fort cap al riu
I de seguida descobrim les cadolles plenes d'aigua!!!!
Si teniu temps i us agrada caminar, aquests dies Vetaina us aconsella una escapada a Montsant!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada