Són dos dies plens d'activitats culturals per a donar a conèixer el patrimoni cultural occità, en particular les danses, les cançons i músiques i, sobretot bianual ment, els jocs tradicionals.
El joc que dóna la benvinguda a la festa i que a primer cop d'ull crida més l'atenció és el de la cucanya vertical -nosaltres estem acostumats a veure-la horitzontal, col·locada damunt dels rius a Ascó, Flix, Móra la Nova i Móra d'Ebre és habitual trobar-les dins els programes de les festes majors d'estiu-.
Sorprèn, també, per l'alçada. Aquí en proposen dues, una per a nens i nenes -poca broma que potser té 3 metres d'alçada- i una altra per adults que, com veureu a les imatges i vídeo, no és gens fàcil de superar!!!!
No podem dir que hi hagi una tècnica única per a pujar-hi. Cadascú utilitza la seva. El què vam constatar és que no és tant un tema de força sinó d'agilitat.
Però malgrat que costa, poc a poc, els participants, van aconseguint pujar i agafar algun dels premis: pernils, potets de foia, samarretes, bosses...
Passem a jocs més coneguts com la nostra rebelluga o baldufa que allà anomenen perinquetas.
Un curiós joc d'habilitat -no sé si podria ser "joc de taverna"-, és el del parapluèja -el nom li ve que per a practicar-lo es necessita un paraigua o bé un bastó de pastor-. Certament un joc ben entretingut i a l'abast de tothom!
En una jornada d'aquesta mena i a l'Occitània no hi poden faltar els jocs de quilles -birles- en qualsevol de les seves variants.
Rampèl pels bèls és el nom d'aquesta modalitat en què es tira una bola metèl·lica contra tres birles.
I tampoc podien faltar les bitlles alemanyes anomenades, aquí, desquilhador. Aquest joc també s'havia practicat en alguns indrets de Catalunya. Hi ha fotografies de gent practicant-lo als jardins de la muntanya de Montjuïc a principis de segle passat.
Entre aquests jocs de punteria i aposta en trobem un de ben conegut, el del canut o flèndit de monedes (quilhon) -no oblidem que en molts d'aquests jocs s'apostava i, en el moment que es prohibeix aquesta activitat assistim a la pèrdua o oblit del joc-.
Pels més menuts es proposen també jocs senzills de punteria com ara le trauc madama (la nostra catxapera).
Juèc de l'anèl (joc de les anelles)
O encara una versió més treballada i contextualitzada amb la regió: les anelles a l'oca!
I més jocs de punteria:
Entre aquests jocs no podia faltar el de cassa topinas (trencar tupins).
I jocs de punteria i habilitat com el de trencar la nou!
Un món a banda són tota la varietat de curses que proposen els amics de La Ringueta. Començarem pel més sorprenent i el què ens ha fet més gràcia -compte amb els "animalistes"!-. Es tracta de la carrera de ranes -course de grenouilles-.
Hi ha un grup de 4 adults que tenen cura, tota l'estona, de dinamitzar aquests jocs. En el cas de la cursa de ranes estan pendents de posar aigua a les carretilles, agafar les ranes amb cura de l'interior d'un bidó, mostrar-les als nens i nenes participants, deixar-los tocar... i un cop iniciada la cursa acompanyen els joves corredors per si no són capaços d'agafar les ranes que intenten escapolir-se!!!
La corsa en saca -curses de sacs o taleques-.
Curses de xanques:
Les tradicionals curses de l'ou:
O la variant de la cursa de l'ou amb cullerot!
Encara trobem diversos jocs d'equilibri com ara l'anomenat rodèu barricon:
O aquest altre joc, entre equilibri i lluita. Es tracta de descompensar al contrari fent-lo caure.
Dins dels anomenats jocs de cucanya que ahir eren tan habituals dins dels nostres programes de festa trobem, a Sarlat, el divertit joc de la paella emmascarada! Aquí emmascaren la part de davall de la paella amb melmelada i, prèviament, hi enganxen una moneda -un euro-.
Els participants, com veiem a les imatges, sols llepant han de mirar de treure la moneda!
Un curiós joc que ja havíem vist en altres festivals de jocs, sovint vinculats a les feines, és el de competir a veure qui és capaça de clavar un clau en un tronc en menys cops possibles:
Encara queda una zona coberta on es presenten diferents tipus de jocs de tauler (d'habilitat, destresa, atzar, intel·ligència...):
Entre aquests no podia faltar el joc de la ringueta que, nosaltres, coneixem amb el nom de marro, pixo, cago!
I per acabar, com bé acaba tota festa, què millor que un concurs d'estirar la corda entre grups de veïns que durant tot el dia s'han anat apuntant per a participar en diferents eliminatòries.
Certament, La Ringueta, la fête des jeux traditionnels de Sarlat, no decep gens ni mica. D'aquí dos anys... hi tornem!!!
O aquest altre joc, entre equilibri i lluita. Es tracta de descompensar al contrari fent-lo caure.
Dins dels anomenats jocs de cucanya que ahir eren tan habituals dins dels nostres programes de festa trobem, a Sarlat, el divertit joc de la paella emmascarada! Aquí emmascaren la part de davall de la paella amb melmelada i, prèviament, hi enganxen una moneda -un euro-.
Un curiós joc que ja havíem vist en altres festivals de jocs, sovint vinculats a les feines, és el de competir a veure qui és capaça de clavar un clau en un tronc en menys cops possibles:
Certament, La Ringueta, la fête des jeux traditionnels de Sarlat, no decep gens ni mica. D'aquí dos anys... hi tornem!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada