L’any 2018 s’escauen
els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany al barri del Born de la ciutat de
Barcelona, en una família de cistellers.
Fill de nouvinguts a
la ciutat, és una figura cabdal per a l’estudi de la ciutat de Barcelona,
especialment el seu urbanisme, els monuments, els teatres i els espectacles,
els costums i la manera de viure. També és important per a l’estudi de la
cultura popular d’arreu de Catalunya: els contes, la dansa, la cançó, la imatgeria
festiva, les llegendes, els refranys, la música, etc.
Home d’ofici i sense
estudis acadèmics, creà el seu propi pla autodidacta d’accés al coneixement
pouant d’aquí i d’allà el gran bagatge cultural que oferien les entitats i
associacions de la seva època: lectures, xerrades, converses, visites,
observacions i excursions.
Pensà, ideà, impulsà,
creà, organitzà, col·laborà i donà forma a nombrosos projectes d’abast de país:
del Cançoner Popular
al modest En Patufet
-projectes primerencs i personals-, al naixement dels orfeons i els esbarts
dansaires o d’obres teatrals. En les seves paraules: “fonamentant la meva
actuació vers el folklore de Catalunya i la història de Barcelona”.
Convençut de la vàlua
de la cultura i del que avui anomenem “transferència del coneixement”, va saber
imprimir a tota la seva activitat i la seva vasta obra el mestratge necessari
per transferir el coneixement a altri. Treballa per donar eines als mestres i
professors reconeixent l’ús de la cançó, la dansa, el teatre, la rondalla, la
llegenda, etc. com a eines bàsiques per enfortir i singularitzar la
personalitat i com a eina al servei del país.
La declaració del
Govern de la Generalitat de l’Any Aureli Capmany com a commemoració oficial del
2018 té l’objectiu de difondre la seva figura i donar reconeixement públic a la
seva tasca en la cultura popular de Catalunya.
ELS JOCS I LES JOGUINES
Aureli
Capmany tenia per costum fer xerrades, sessions o classes en les que tractava
al mateix temps les cançons, els balls, les rondalles i també els jocs i les
joguines. Molts cops era indissociable parlar d’un tema barrejant-lo amb
l’altre perquè una activitat pot ser una cançó que al mateix temps és un ball i
que també és un joc.
Als jocs i
les joguines dedicà alguns dels seus escrits, publicats especialment en una
etapa concreta de la seva trajectòria que va de 1909 a la Guerra Civil.
Per ell, el joc era un element irrenunciable en l’educació dels nens, molt més
enllà del lleure que també és important, a través del qual l’infant aprèn
pautes de comportament, normes i maneres de fer que podrà aplicar al llarg de
tota la vida.
Però les
publicacions només són una cara del joc a la vida de Capmany. L’altra és l’ús
que en feia a les classes, conferències i sessions. A les que va donar a
l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona, als infants de la
Casa de la Caritat, o les moltes que feia en associacions culturals de tota
mena, tant a Barcelona com arreu de Catalunya.
Bibliografia
relacionada amb els jocs i les joguines
- Auques i rodolins. A: La Mainada, núm. 17 (30 de setembre de 1921), p. 283-284. Il·l. Secció: “Jocs i joguines”. L’auca de rodolins: antiguitat i procedència. Diferents jocs per fer amb rodolins.
- Els jocs de la infantesa en l’Antiguitat; Grècia i Roma. A: D’Ací i d’allà: magazine català, núm. 2 (1918), p. 112-121. Il·l. Importància dels jocs i les joguines per a la mainada. Les nines. Les danses. Jocs amb cèrcols, amb cavallets, amb pilotes, amb baldufes, amb bitlles, saltar a corda, etc.
- Els jocs i les joguines de la infantesa. A: Claror: publicació de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, any 1, núm. 2 (juny de 1935), p. 46-48. Il·l. Les joguines són les companyes inseparables de la humanitat al llarg de tots els temps. La nina, la joguina més estimada i estesa.
- El tradicionalisme en els jocs i joguines de la infantesa. A: Arxiu de tradicions populars. Mallorca: Olañeta, 1980. Fascicle 1, p. 50-56. Il·l. Facsímil de l’edició de 1928. Jocs tradicionals infantils: característiques, tipologia, etc. La grua i l’estel: manera de contruir-los, de fer-los volar, denominacions, etc.
- Jocs populars. A: Noticiari mensual de la Secció Excursions, 2ª època, any 7, núm. 73 (maig 1921), p. 312-313. Instruccions per jugar al Tiu Frescu [sic], La puput i El gat i la rata.
- Les nines. A: La Mainada, núm. 8 (29 de juliol de 1921), p. 123-124. Il·l. Secció: "Jocs i joguines”. La nina és la joguina que sempre acompanya les nenes. Diferents tipus de nina.
- Titllo o aixerranca: jòc per nois o noies. La Rondalla del Dijous, vol. 2 (1909), p. 95-96. Il·l. Descripció del joc del titllo o aixerranca.
Trobareu
tota la informació sobre ANY AURELI CAPMANY a http://cultura.gencat.cat/ca/anyaurelicapmany/inici/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada