dissabte, 3 de març de 2018

Vetaina a Pompeia


Possiblement no hi hagi cap altre jaciment arqueològic que mostri, tan clarament i fefaentment, com era una ciutat romana com Pompeia.
Vetaina l'ha volgut conèixer de dalt a baix i s'ha perdut pels carrers i places, perfectament conservats després que aquell 24 d'agost del 79 dC la ciutat fos sepultada per una capa de més de 5 metres de lapil·li i altres materials que va expulsar el volcà Vesuvi.
El primer que ha visitat ha estat l'amfiteatre. Aquest es conserva en un molt bon estat i permet fer-se una idea molt clara del tipus d'espectacles i activitats que s'hi realitzaven. A més, si prèviament podeu visitar el Museo Archeologico Nazionale di Napoli us encantarà poder comparar l'estat actual de l'amfiteatre amb el fresc que allí es conserva i que mostra tal com era  a principis de segle I quan, degut a un enfrontament entre partidaris d'uns i altres gladiadors, es va produir una important trifulga que va acabar amb nombrosos morts i ferits. 

Sortint de l'amfiteatre ha entrat al gran gimnàs que hi hi ha a tocar mateix. És un recinte molt ampli (140 x 140), quadrat, envoltat per pòrtics i una gran paret que l'aïlla de l'exterior. Aquest espai era lloc adreçat a la preparació física i intel·lectual dels joves pompeians. 

Tot seguit ens endinsem per la Via dell'Abbondanza i aquí ja ens podem començar a adonar que el món no ha canviat tant en 2000 anys! Els carrers, perfectament traçats i empedrats, mostren les voreres, les canalitzacions, les fonts... 
 

Ara el millor és deixar-se perdre i sorprendre per cadascun dels racons que trobem a banda i banda de la via que, per cert, estava tan ben pensada que com si d'un pas de zebra es tractés, col·locaven grans blocs de pedra per poder travessar d'una vorera a l'altra!
Passejant comencem a trobar moltes tavernes. Hem de pensar que es tractaria de petits locals on es vendrien productes diversos, amb els seus aparadors i les tines on guardar el cereal o el menjar.
D'entre aquestes destaca la casa i thermopolium de Vetutius Placidus, on se servien begudes y menjar calents. D'aquesta casa destaca, també, el fresc que es veu al fons del thermopolium i que representa el lar de la casa, amb la representació de les divinitats protectores.  
De tant en tant es fàcil trobar cases que estan en procés de restauració o neteja i que permeten fer-se una idea molt clara de l'alçada i característiques ornamentals que tenien.
Al final de la Via dell Terme trobem una altra curiosa edificació. Es tracta d'una casa on es conserva perfectament un forn de pa així com diverses estructures còniques que permetien moldre el cereal -segons sembla aquestes estructures podien ser mogudes per l'acció humana o també per animals-, i també hi ha dipòsits d'aigua per a netejar el blat. 

De forns i estructures per moldre el cereal en podem trobar més al llarg de tot el jaciment arqueològic, com a la coneguda panaderia de Popidio Prisco:

No deixen de sorprendre'ns les murades, les inscripcions en l'exterior de les parets d'algunes cases...
Però una de les coses que més sorprèn de Pompeia és que s'hagin pogut mantenir tant bé les cases i que sigui possible entrar-hi, passejar per l'interior i poder identificar cadascuna de les seves estances. Per començar, a l'entrada o fauces de moltes d'aquestes hi trobem pintures o mosaics que representen un gos (animal que protegeix la casa).
Un cop passat aquesta mena de vestíbul on sovint hi veiem, també, frescs o petits armaris practicats a la paret reservats als lars, passem indefectiblement a l'atri. Aquest és un espai que fàcilment reconeixem doncs es caracteritza per tenir una mena d'estanc més o menys gran que tenia la funció de recollir l'aigua de la pluja a través de les teulades. Normalment aquest estanc és fet de peces de marbre, però també en trobem amb bonics mosaics. El què hem de destacar, però, és que davall d'aquest estanc hi ha, sempre, una gran cisterna -impluvi- que permetia disposar d'aigua a la casa.


Al voltant d'aquests atris sempre hi trobem, envoltant-lo, diverses habitacions més o menys grans, sovint amb poca claro doncs no hi havia pràcticament finestres, i que tenien funcions diverses: les que tocaven al carrer normalment eren tavernes de la propietat o bé llogades, d'altres, als laterals, podien ser petits dormitoris. Normalment totes aquestes darreres estances estaven ben decorades amb frescs a les parets i mosaics al terra. 
Després de travessar l'atri s'entrava a una zona més àmplia de la casa, el peristil. Aquest podríem pensar que era com una "mena de claustre" en miniatura. Era una superfície més o menys gran normalment envoltada per columnes que sostenien una coberta que, alhora, recollia l'aigua a altres cisternes. Era un espai obert al cel de la casa i on el propietari hi posava l'habitació principal o triclini, que vindria a ser el què nosaltres coneixem com a saló-menjador. Aquest, sovint en una posició més elevada, donava pas al jardí.

Cal insistir i remarcar que totes les cases tenien les parets de les cambres profusament decorades amb frescs que representaven escenes de la vida quotidiana, paisatges naturals o il·lustracions amb elements al·legòrics o mitològics.
I l'altre element decoratiu principal d'aquestes domus són els mosaics, amb decoracions de tota mena. N'hi ha amb elements geomètrics, d'altres que representen laberints, molts que reprodueixen animals diversos (marins, salvatges, domèstics...). No us perdeu els magnífics mosaics, fets amb tessel·les petitíssimes, que es conserven al museu nacional.

Entre aquestes cal destacar el mosaic de les termes privades o gimnàs dels "luvenes" que mostra diversos atletes practicant lluites o fent exercicis gimnàstics.
Arribem així a una de les cases més carismàtiques de la ciutat, és la que es coneix com la casa del Fauno -nom que ve per la petita estàtua que es va trobar en aquesta casa. 

Vetaina ha quedat bocabadada davant del gran teatre, del s. II aC, per la bona acústica i la magnífica estructura que es conserva, amb tota la cavea pràcticament completa que aprofitava el pendent de la muntanya.
D'aquest edifici públic cal fixar-se, també, en els pilons que hi ha a la part superior que tenien la funció de sostenir una mena d'envelat que protegia del sol als espectadors. Al costat mateix d'aquest gran teatre hi ha l'anomenat teatre petit o Odeion, amb una també bona acústica i on es conserven algunes decoracions.   
Darrera d'aquests dos edificis s'aixeca l'anomenat Aquarterament dels Gladiadors. Segons sembla, a partir de mitjans de primer segle aquest espai es va convertir en el lloc d'exercici i preparació per als gladiadors.
I arribem al fòrum, centre on es desenvolupava la major i més important activitat diària de la ciutat. Aquest espai era una plaça extensa, allargada, a costat i costat de la qual s'hi aixecaven els principals edificis públics per a l'administració de la ciutat i espais de compra i venda com el macellum.
Un dels edificis més importants que dóna a la plaça és el santuari d'Apolo on encara es poden veure les escales que pujaven cap a la tribuna.
Una peça curiosa que es mostra en un lateral del fòrum és la mensa ponderaria, feta d'una gran peça de marbre i que té practicats forats, en forma de bol, de diferent grandària. Aquesta peça servia per a mesurar allò que es comprava i confirmar que la quantitat adquirida era correcta. Per a fer-ho es dipositava el contingut de la compra dins del bol corresponent -imaginem que fos gra-, i si cobria el recipient es podia estar segur que no s'havia estat enganyat. Per a recollir de nou el gra s'obria un petit tap a la part inferior i es recollia, de nou, el producte.

Per acabar encara ens falta conèixer com eren els banys i les termes romanes de Pompeia. En trobem bons exemples tant a les termes del fòrum com les anomenades termes Estavianes.
Després d'accedir a l'interior de les termes normalment ens trobem amb el vestuari. N'hi havia per a homes i per a dones, sempre separats. En la imatge inferior veiem els armaris -apodyterium- que servien per a deixar les pertinences (túnica, calçat...). 
Tot seguit es pot anar accedint als diferents àmbits o espais de les termes, sempre molt i molt decorats amb mosaics. Així trobem el frigidarium, el tepidarium i el calidarium.
I penseu que davall d'aquestes habitacions tan ben decorades hi havia tot de canalitzacions o conductes pels quals anava circulant l'aire calent que es produïa, constantment, en uns grans forns exteriors.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada