dimarts, 2 de maig del 2017

A les macarulles!

Les macarulles, conegudes també amb noms com ganyes o agalles són estructures de teixit vegetal induïdes per certes classes d'insectes, artròpodes, fongs... es formen com a resposta de la planta a la presència del paràsit i poden adquirir formes molt variades.
En el cas dels roures, aquestes macarulles tenen forma rodona, unes boletes perfectament esfèriques, de color marró. Es formen perquè hi ha una espècie de vespes (himenòpters cinípids) que ponen els seus ous en les fulles de roure. Quan els ous entren en contacte amb els teixits produeixen trencament de parets cel·lulars de les cèl·lules vegetals, a causa de les substàncies químiques segregades pel mateix. Així, les cèl·lules properes a la larva pateixen el procés d'hipertròfia i hiperplàsia, conseqüència de les quals es formen al voltant de la cavitat larval diverses capes de teixit: una de teixit nutritiu i un estoig lignificat, que constitueixen la "agalla interna" i una escorça que envolta l'agalla interna i constitueix la "agalla externa".
Per a la major part de la comunitat científica, les macarulles només beneficien a l'hoste al donar-li certa protecció. Altres autors indiquen que la formació de les macarulles afavoriria tant l'inductor com a la planta, minimitzant el dany per a la planta i maximitzant-ne el rendiment.
La ganya en si, es converteix en un ecosistema, ja que a més de l'insecte inductor de la mateixa, podem trobar una altra espècie que l'habita per alimentar-se del llogater, o successors que troben l'agalla abandonada per l'inquilí original i la utilitzen de refugi, font d'alimentació... o es converteix en material per jugar la canalla.
El cas és que les macarulles, per la seva forma, esdevenen autèntiques boles naturals que podem trobar per terra o bé encara enganxades a branquetes de roures de qualsevol indret de les nostres muntanyes. Aquestes macarulles ens permetran practicar tot tipus de jocs tradicionals que fèiem amb les bales.
A la línia o ratlleta, al niu o clot, "a xeva, peu i tute", a pam i toc, al triangle, fer circuits...  

També heu de saber que la macarulla del roure conté àcid gàl·lic, un dels components de la tinta ferrogàl·lica. Aquesta és la tinta més important de la història d'occident. Coneguda ja pels romans, es va utilitzar de manera general a l'edat mitjana. Actualment, biblioteques, arxius i museus de tot el món guarden documents antics escrits amb tinta ferrogàl·lica. A més dels escrits dels monestirs, la tinta ferrogàl·lica va ser empleada per escriure les partitures i composicions de músics com J.S. Bach, les notes i els esbossos de Leonardo da Vinci, manuscrits de Goethe i Victor Hugo, els dibuixos a tinta de Van Gogh...i moltíssims artistes que l'apreciaven perquè no s'esborra fàcilment i té un aspecte de vellut. Es va fer servir fins que al S XX van aparèixer les tintes sintètiques. Trobareu més informació sobre les macarulles en aquest enllaç.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada