Les macarulles, conegudes també amb noms com ganyes o agalles són estructures de teixit vegetal
induïdes per certes classes d'insectes, artròpodes, fongs... es formen com a
resposta de la planta a la presència del paràsit i poden adquirir formes molt
variades.
En el cas dels roures,
aquestes macarulles tenen forma rodona, unes boletes perfectament esfèriques, de
color marró. Es formen perquè hi ha una espècie de
vespes (himenòpters cinípids) que ponen els seus ous en les fulles de roure.
Quan els ous entren en contacte amb els teixits produeixen trencament de parets
cel·lulars de les cèl·lules vegetals, a causa de les substàncies químiques
segregades pel mateix. Així, les cèl·lules properes a la larva pateixen el
procés d'hipertròfia i hiperplàsia, conseqüència de les quals es formen al
voltant de la cavitat larval diverses capes de teixit: una de teixit nutritiu i
un estoig lignificat, que constitueixen la "agalla interna" i una
escorça que envolta l'agalla interna i constitueix la "agalla externa".
Per a la major part de
la comunitat científica, les macarulles només beneficien a l'hoste al donar-li
certa protecció. Altres autors indiquen que la formació de les macarulles afavoriria
tant l'inductor com a la planta, minimitzant el dany per a la planta i
maximitzant-ne el rendiment.
La ganya en si, es
converteix en un ecosistema, ja que a més de l'insecte inductor de la mateixa,
podem trobar una altra espècie que l'habita per alimentar-se del llogater, o
successors que troben l'agalla abandonada per l'inquilí original i la utilitzen
de refugi, font d'alimentació... o es converteix en material per jugar la
canalla.
El cas és que les macarulles, per la seva forma, esdevenen autèntiques boles naturals que podem trobar per terra o bé encara enganxades a branquetes de roures de qualsevol indret de les nostres muntanyes. Aquestes macarulles ens permetran practicar tot tipus de jocs tradicionals que fèiem amb les bales.
També heu de saber que la macarulla del roure conté
àcid gàl·lic, un dels components de la tinta ferrogàl·lica. Aquesta és la tinta
més important de la història d'occident. Coneguda ja pels romans, es va
utilitzar de manera general a l'edat mitjana. Actualment, biblioteques, arxius
i museus de tot el món guarden documents antics escrits amb tinta
ferrogàl·lica. A més dels escrits dels monestirs, la tinta ferrogàl·lica va ser
empleada per escriure les partitures i composicions de músics com J.S. Bach, les
notes i els esbossos de Leonardo da Vinci, manuscrits de Goethe i Victor Hugo,
els dibuixos a tinta de Van Gogh...i moltíssims artistes que l'apreciaven
perquè no s'esborra fàcilment i té un aspecte de vellut. Es va fer servir fins
que al S XX van aparèixer les tintes sintètiques. Trobareu més informació sobre les macarulles en aquest enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada