Ahir dijous, dins del programa de les
Jornades Culturals de l'institut de Flix, vam fer una baixada en piragües per l'Ebre, des d'Ascó fins a Garcia, amb els alumnes de 4t d'ESO.
Aquest tram, que travessa el conegut Pas de l'Ase, transcorre plàcidament, amb un riu prou ample que va dibuixant les ribes amb capriciosos entrants i sortints amb petits galatxos i illetes. És precisament en entrar per algun d’aquests ramals que voregen les illes del Pas de l’Ase quan descobrim l’Ebre més insòlit, amb arbres que semblen despreocupats per la imatge que donen i de les rames dels quals pengen algues seques que el riu en les seves crescudes -controlades aigües amunt- van dipositant arreu. La poca corrent i la cantarella monòtona i constant d’aquesta, junt amb el so d’infinitat d’ocells que aixequen el vol a mesura que s’avança, esdevé una grata experiència pels sentits.
Al llarg del recorregut podríem llistar un seguit d’aspectes històrics, etnogràfics i naturals prou interessants. Per començar podríem parlar del passat morisc d’Ascó que es veu coronat per les restes d’un castell templer. Un centenar de mestres aigües avall de l’embarcador, a la riba dreta, despunta encara una part d’un dels dos llaüts que sostenien la plataforma del pas de barca –és la zona coneguda com el Mal Pas-. En aquest punt, també a la dreta, s’aixeca la blanca capelleta del Carme. Un quilòmetre més avall, i tot just abans d’entrar al Pas de l’Ase hi ha l’embarcador de Vinebre on, durant la Batalla de l’Ebre s’hi aixecà una passarel·la pel pas de la tropa. Aquí mateix, al marge esquerra hi trobem el significatiu jaciment arqueològic de Sant Miquel de Vinebre –que agafa el nom de l’ermita que es troba al seu peu-, amb restes de paraments i d’habitacles. Davant d’aquest petit turó, a mà dreta, s’aixequen els Mugrons, on s’hi ha trobat abundant sílex i restes ceràmiques d’origen iber.
Cal remarcar que a partir d’aquest indret ens acompanya la senda del Camí de Sirga que passa per Garcia i va cap a Móra d’Ebre. Tot just quan el riu fa un pronunciat revolt cap a l’esquerra i comença a veure’s l’antic campanar de Garcia trobem, a ma dreta, les restes d’una antiga cantera. Finalment, després d’una llarga recta que ens va descobrint, poc a poc, aquesta població, trobem el nou pas de barca que uneix, de nou, les dues ribes.
Si coneixeu la zona no cal que us expliqui més detalls. Si sou de fora us invito a venir i fer aquest trajecte a títol personal amb els vostres alumnes. Segur que les dues hores i escaig de trajecte se us fan curtes i demaneu poder arribar fins a Móra d’Ebre.
Rogles Aventure, de Flix, és una empresa que us ajudarà a organitzar la sortida (www.rogles.org)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada