Sens dubte el tió i el pessebre són les tradicions nadalenques més nostrades. A aquestes dos tradicions, i vinculades amb elles, d'una banda trobaríem el costum de deixar les sabates i els mitjons al balcó de la casa per tal que els Reis poguessin deixar els regals, junt amb garrofes, aigua i taronges o mandarines per alimentar els animals que, suposadament, acompanyarien Ses Majestats. I també la recitació del poema nadalenc, normalment durant l'àpat nadalenc, amb el conseqüent guilando o aguilando.
Tanmateix la societat de consum ens ha dut a ampliar el ventall de "tradicions" amb una gran varietat de complements i/o activitats com ara guarnir un arbre, fer l'amic invisible, el tortell de Reis...
La gràcia del pessebre és, sens dubte, que tots són diferents. Cadascú el fa amb el material que té proper, a l'entorn, aquell que li és més fàcil de trobar i, per tant, també en certa mesura ens dibuixa el context i l'entorn natural on s'ha fet. A banda hi ha la gràcia de les figures (plàstic, retallables, ceràmica, metall, fusta...), que també ens parlaria del poder adquisitiu del propietari del pessebre.
Qui no ha jugat amb les figures de pessebre? A amagar el caganer, a canviar el pobre "Jesuset" de lloc, a avançar cada dia una mica més els reis cap al portal... I de petit, quan trèiem totes les figuretes del pessebre, ens deixaven l'atrezzo durant uns dies (muntanyes, coves, rius, molsa i arena) i substituíem les figuretes pels nostres "indios i americanos"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada