dissabte, 2 de gener de 2021

El patrimoni d'Ascó a través dels jocs de societat

Els jocs de tauler són un exemple de com a partir de productes senzills -si se’ns permet dir-ho així-, és possible donar a conèixer trets històrics, culturals i patrimonials de les nostres comunitats, poblacions o territoris.

En aquest sentit l’Associació Cultural Lo Llaüt té una llarga experiència que arrenca el 2005 amb el joc de tauler “La corrida del ruquet”, continua amb el joc de memòria  “Xafa-la!” (2006), els jocs de tauler “Assetjats” (2012) i Sant Antoni mos guardo! (2016), i el retallable La Festa de Sant Antoni (2019).

Trencaclosques d'Ascó

Però abans d’aquests productes lúdics generats per Lo Llaüt trobem un curiós antecedent a la nostra població. A principis dels noranta del segle passat l’Escola Sant Miquel, en motiu d’una Setmana Cultural, va idear un trencaclosques a partir d’una panoràmica del poble, probablement la que més identitat dóna als seus habitants, on es veu la vessant de la muntanya coronada per les restes del castell, amb les cases arrecerades unes sobre altres observant com el riu Ebre es passeja plàcidament als seus peus. L’ajuntament d’aleshores va ser sensible a la iniciativa de l’escola i va encarregar-se de la seva edició.

D’aquest trencaclosques, que un cop muntat tenia unes dimensions de 20’5 x 30 centímetres, se’n van fer d’un nombre de peces diferent per tal que s’adaptessin a les característiques de cada grup d’edat de l’escola. Així, se’n van fer de 4, 8 i 24 peces. La impressió la va fer Gràfiques Serra l’any 1992, i es presentava dins d’una bossa de plàstic transparent que contenia les peces de cartró de tres mil·límetres de gruix. Cal dir que, a diferència de com acostuma a passar en aquest tipus de joc, no es disposava de cap imatge fotogràfica que guiés el seu muntatge, ara bé el paisatge escollit era i és prou identificatiu i conegut, si més no per les persones del poble, com perquè no fos complicat muntar els trencaclosques.

Puzle d'Ascó

Al voltant de 2010, i aquest cop totalment per iniciativa municipal, es va tornar a editar un altre trencaclosques. Aquest cop, però, es presentava dins d’una caixa de cartró a la portada de la qual hi ha la imatge del paisatge que s’ha de muntar. Aquest paisatge és molt similar al del primer trencaclosques, novament el riu i el castell tornen a tenir el seu protagonisme. Les mesures són molt similars a les del primer puzle però, a diferència d’aquell en què les peces estaven tallades en formes geomètriques, les d’aquest tenen la forma clàssica de les peces de puzle.


Els jocs de l'associació cultural Lo Llaüt:

La corrida del ruquet

Aparèixer en motiu de la festa de Sant Antoni de l’any 2005. Aquell any la festa rebia la distinció de Festa d’Interès Etnològic de la comarca de la Ribera d’Ebre –des de 2010 la festa té el reconeixement de Festa d’Interès Patrimonial de Catalunya-. 

La corrida del ruquet està inspirada en el tradicional joc de l’oca, però evidentment amb un context en què apareixen els elements propis de la vila i de la comarca com són els seus paisatges i els seus símbols, els edificis singulars, les ermites i capelletes, les menges típiques o els oficis tradicionals.

L’altra referència del joc és sens dubte la Festa de Sant Antoni, i és que com el seu nom indica, es tracta d’una corrida –que és com a Ascó en diem a les curses de cavalls, matxos i rucs-. Aquesta competició que es repeteix els tres migdies de la festa, es ve celebrant des de temps immemorial en motiu de la festa major d’hivern. 


El propi protagonista del joc és el ruquet, que superant els obstacles de les caselles i amb la sort que correspon en un joc d’atzar, ha de fer-se amb la victòria.

El joc va néixer a partir dels preparatius de la festa que duien a terme Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra, els Majorals de la festa en el període 2004-2006. Però tot i la idea dels Majorals, va caldre la participació d’un artista perquè donés forma al projecte, i es va comptar amb la il·lustració acurada feta per Jaume Ferrús Serra, qui va saber plasmar la idea entranyablement, amb tacte i simpatia. Des d’aleshores sempre hem pogut comptar amb ell per a dur a bon port els dissenys dels jocs que li hem proposat.

El joc consta d’un tauler, un dau i quatre fitxes. Les regles del joc estan adaptades a motius locals així, per exemple, “D’oca a oca, i tiro perquè em toca” es converteix en un “De ruc a ruc i tiro a veam què em surt”, i així anem avançant –sempre que la sort acompanyi- per les seixanta-tres caselles del joc.  

Fitxa tècnica:

Idea, comentari històric i regla del joc: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004/2006)

Il·lustració: Jaume Ferrús Serra

Edició: Associació Cultural Lo Llaüt

Impremta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit

Tirada: 1000 exemplars

Ascó, gener de 2005

Dipòsit legal T-1715/2004

 

Xafa-la!

Vista la bona acollida del joc del ruquet el 2006, de nou els mateixos Majorals de Sant Antoni, vam idear l’adaptació d’un joc de memòria. Perseguíem els mateixos objectius que amb l’anterior, la promoció de la festa. La festa de Sant Antoni d’Ascó és molt viscuda per la gent del poble, és molt sentida, recull molts elements que la fan particular. Així que vista des de dins tothom participava de la importància de la celebració. Però potser calia apostar perquè les potencialitats de la festa també arribessin a l’exterior, fora de casa. Que la festa de Sant Antoni fos un actiu del nostre poble.

Com hem dit, es tracta d’un joc de memòria, i pren el nom a una expressió –Xafa-la!- que avui pràcticament està en desús en el marc de la festa, però que antigament se sentia entre la gent que voltava la foguera i es divertia mentre les parelles de joves puntejaven la jota d’Ascó. La tradició de la jota, que també es coneix com a ball de Coques, mana que el noi compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat. A més, els vells conten que si el noi aconsegueix trepitjar –xafar- el peu de la noia aquest té dret a fer-li un petó. D’aquí que la gent que voltava la foguera incités al noi amb un divertit “Xafa-la! Xafa-la!”.

 

D’aquí ve el nom d’aquest joc compost per 21 parelles. Les imatges que hi trobem i que cal aparellar tenen com a protagonistes els aspectes del patrimoni religiós/festiu com la imatge del Sant, la foguera i les ballades de jota, les corrides, la gastronomia, els jocs tradicionals (la tirada de birles o la corrida de la forca) i símbols del poble com poden ser la barca, el castell o l’església. A més també hi ha unes imatges que prenen com a referent elements de la central nuclear d’Ascó, ja que en aquesta ocasió, els Majorals van sol·licitar el recolzament econòmic de la nuclear per tirar endavant la iniciativa. Com s’ha dit les il·lustracions també les va realitzar l’amic Jaume Ferrús Serra.

 Fitxa tècnica:

Idea i documentació: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)

Il·lustració: Jaume Ferrús Serra 
Edició: Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II  
Dipòsit Legal: B-33955-2005 
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2006

 

Assetjats. Assalt al castell templer d’Ascó

L’abril de 2012, coincidint amb la festa de Sant Jordi, l’associació cultural Lo Llaüt presentava un nou tauler de joc que ara, en comptes del patrimoni festiu incideix en donar a conèixer la nostra història.

Aquell 2012 es commemorava el 700 aniversari de la fi de l’orde del Temple, una orde religiosa i militar que va deixar empremta al poble des de que van percebre el castell i la vila d’Ascó a partir del segle XII (arran de la conquesta d’aquest territori als sarraïns per part del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV). Ells van donar suport a aquesta reconquesta i van anar fent-se càrrec de possessions que consideraven que tenien interès estratègic. La  comanda d’Ascó s’estenia pels llocs de les Camposines, Vilalba dels Arcs, els Gorraptes, la Fatarella, Vinebre i Berrús, a més de Riba-roja.

Els templers van fer d’Ascó el port fluvial més important de tot el curs inferior de l’Ebre entre Lleida i Tortosa.

El període templer va allargar-se un segle i escaig fins que va iniciar-se la seva persecució el 1307 i que va acabar amb el setge al castell per part de les tropes del rei Jaume II. La fortalesa d’Ascó va caure entre desembre de 1308 i gener de 1309. Precisament aquest setge és el que reflecteix el joc. 

“Assetjats” és un joc ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà i il·lustrat de nou per Jaume Ferrús. Es tracta d’un joc de captura inspirat en tot un seguit de jocs de tauler que sobretot durant el segle XIX i primer quart del XX es van popularitzar a Europa escenificant enfrontaments d’exèrcits i batalles històriques. Aquest tipus de tauler de joc, conegut arreu amb el nom d’Assalt, tindria els seus orígens en jocs de tauler molt més antics ja recollits en el tractat d’Alfons X Juegos diversos de Axedrez, dados, y tablas (1283).

Tal com va succeir històricament, el joc enfronta forces desiguals representades aquí per dos monjos templers que lluiten contra les tropes del rei Jaume II, molt superiors en nombre, representades per 24 peons. Els jugadors tenen peces i objectius diferents: els templers han d’impedir que els assetjants ocupin les nou interseccions de l’interior del castell. 

El joc està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb els 26 peons, 24 de roigs i 2 de blancs. El tauler conté referències al patrimoni arquitectònic i etnològic del poble, com són el castell, l’església, el pas de barca i el riu, tots ells elements que també ajuden a explicar el passat templer d’Ascó.

A l’exterior del joc hi trobem una portada on es veu un cavaller templer damunt del seu cavall i de fons un escut, i a altre costat hi podem llegir les regles del joc i un apunt històric sobre la comanda templera d’Ascó.

Fitxa tècnica:

Idea: Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra  
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra 
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt 
Impremta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit 
Tirada: 600 
Ascó (Ribera d’Ebre), abril de 2012 
Dipòsit legal T-297/2012

 

Sant Antoni mos guardo!

El 2016 apareix aquest nou joc de tauler. Es tracta d’un joc d’atzar que deriva d’un antic joc hindú anomenat moksha-patamu. Originàriament era emprat per a la instrucció religiosa o moral. A través d’aquest els monjos bramans ensenyaven que el bé i el mal coexisteixen dins l’home, i que una vida de virtut -simbolitzada per escales- ajuda l’individu a progressar cap a la perfecció última o nirvana. En contraposició la maldat humana -representada per la serp-, conduïa irremeiablement a reencarnacions en formes d’animals inferiors.

En el joc original cada escala corresponia a una determinada virtut: la llei, l’honestedat, la generositat, el saber, l’ascetisme... enfront la desobediència, la vanitat, la vulgaritat, l’avarícia, l’odi, l’orgull, la luxúria... tot un joc entre la recerca de l’espiritualitat davant les temptacions de l’home a la terra. I en el nostre cas tot un recordatori a la tradició de les “temptacions de Sant Antoni”?

A Europa el joc més antic que es coneix fou editat a Londres, el 1892, per F.H. Ayres amb el nom d’Snakes and Ladders. Però a occident va perdre ràpidament el sentit moralitzant o religiós inicial, i va esdevenir un joc de tauler familiar amb temàtiques de caire educatiu o pedagògic, i fins i tot utilitzat com un recurs propagandístic. Sant Antoni mos guardo! el concebem en aquesta línia: un joc educatiu que mostra els elements més significatius de la Festa de Sant Antoni d’Ascó, per tal que els jugadors coneguin i s’identifiquin amb aquests rituals patrimonials de la nostra festa. Així al llarg del recorregut i a través de les diferents caselles es van trobant referències a la festa: la plega, el Sant, els Tres Tombs, les corrides, la clotxa...

Fitxa tècnica:

Idea: Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra  
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra 
Edició: Associació Cultural Lo Llaüt 
Amb el suport de l’Ajuntament d’Ascó i dels Majorals de Sant Antoni 
Impremta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit 
Tirada: 500 
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2016 
Dipòsit legal T-1629-2015.

 

Retallable de la Festa de Sant Antoni

A finals de 2018 Lo Llaüt editava un nou producte lúdic, el retallable de la Festa de Sant Antoni. Amb la intenció, un cop més, de donar a conèixer i promocionar el patrimoni asconenc Jaume Ferrús va dissenyar 4 làmines ple de dibuixos que mostren diferents escenaris característics de la Festa de Sant Antoni. Així, la primera làmina mostra les figures dels majorals i clavari, la foguera, el carro que simbolitza els Tres Tombs i la processó amb la imatge del Sant. A la segona hi trobem personatges típics de la plaça on durant tres dies es balla la jota al voltant de la foguera: el mossèn, el pregoner, les pubilles i hereus ballant, els col·laboradors fent rom cremat, portant llenya a la foguera o preparant-se per a fer els àpats. La tercera fulla de la col·lecció ens mostra grups de tota mena dansant la nostra tradicional jota: grans i joves, nens i adults, nois i noies ballant alegrement, algun amb la coca a la mà. I per fi, la darrera làmina es dedica als músics que amenitzen la jota a la plaça i també a les tradicionals corrides. I, com no podia ser d’altra manera, els simpàtics ruquets amb els seus genets són els protagonistes de la imatge.

Fitxa tècnica:

Idea: Biel Pubill  
Il·lustracions: Jaume Ferrús i Serra 
Edita: Associació Cultural Lo Llaüt 
Patrocinen: Majorals de Sant Antoni 2017-2019 
Amb el suport de l'Ajuntament d'Ascó 
Dipòsit legal: T-1560 - 2018

Conclusió:

Ascó disposa d’uns productes lúdics (jocs de tauler, puzles, memoris i retallables) editats amb molta cura quant a disseny i maquetació. Són jocs sorgits, la major part, a partir de la iniciativa de l’associació cultural Lo Llaüt i que tenen un clar objectiu: promoure i donar a conèixer el patrimoni asconenc. En poques paraules: 

  • són un actiu del patrimoni (festiu: en el cas de la festa de Sant Antoni; històric: de difusió del període templer)
  • promociona les potencialitats del nostre poble des d’una perspectiva diferent a l’habitual 
  • té repercussions a nivell didàctic i pedagògic (per petits i grans) 
  • és una eina pràctica i àgil que permet conèixer els nostres referents d’identitat d’una forma amena 
  • és, en definitiva, un producte turístic

Tenim clar, doncs, que jugant s’aprèn, i nosaltres afegiríem que jugant s’estima.

Per a saber-ne més:

  • Raduà, Josep M. “Promocionar el patrimoni a través de jocs de tauler. L’exemple d’Ascó” (p. 114-125), dins a Actes del congrés Els Jocs en la Història -Móra la Nova-Ascó, 18-19 maig 2012-. Editorial Afers, Barcelona, 2013.
  • Associació cultural Lo Llaüt:  http://lollaut.blogspot.com

Cap comentari:

Publica un comentari