Entre el 2005 i el 2008 l’acreditada editorial Enciclopèdia Catalana va publicar Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, una extraordinària obra de deu volums amb l’objectiu de donar a conèixer la tradició popular catalana a partir, lògicament, dels estudis i publicacions d’eminents folkloristes, etnògrafs i antropòlegs del nostre passat, però obrint la porta a les recerques, els treballs d’investigació i l’anàlisi de la cultura actual que estan duent a terme una àmplia munió d’especialistes. L’objectiu no era altre que casar tradició i modernitat prenent consciència del passat per albirar el futur.
El món del treball, la festa i el calendari festiu, la música i els balls, els mites i les creences són algunes de les temàtiques de l’enciclopèdia el tercer volum de la qual es dedica a Els jocs i els esports tradicionals. Un equip de més de 25 especialistes -entre els quals vaig tenir el goig de participar-, coordinats per Pere Lavega-Burgués -professor d’INEFC, Universitat de Lleida i actual president de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals, va fer-se càrrec de garantir una visió àmplia i transversal de la temàtica, amb enfocaments pluridisciplinaris i un ventall de perspectives que entre la teoria i l’exemplificació pràctica atorguen l’adequat equilibri a l’obra.
Podeu llegir tot l'article a través d'aquest enllaç de la revista Frontiers in Psychology, i trobar referències al web de Praxiologiamotriu de INEFC-Lleida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada