Nines... imaginar, crear!

Fa un parell de setmanes una alumna va presentar-me una nina que la seva iaia havia fet de petita i que, passats anys i panys, conservava com si d’un tresor es tractés. I en veritat, mirant-ho amb ulls d’infant, aquella nina devia haver estat la millor de les companyes, la millor de les amigues!

 

La va fer ella mateixa –la seva iaia- m’explicava la xiqueta, amb filferro, una mica de roba de sac i fil de cosir. I la resta, la traça d’unes mans infantils avesades a manipular aquells materials en un temps, en una època, en què poques joguines eren a l’abast de les criatures.

Avui, penso, aquella creativitat no s’ha perdut però el què és cert és que no hi ha aquella necessitat imperiosa d’inventar i crear que hi havia abans, i no es donen tantes ocasions per a posar en pràctica l’enginy –en tot cas, es proposa als nens que creïn a partir de caixes o kits comercialitzats plens d’elements que, acompanyats d’algun manual, proposen idees per a crear, muntar, etc...-.

 

 

Fixeu-vos, però, com a partir del filferro d’un tap de cava i fent volar la imaginació, un parell de xiquetes van fer-se la seva particular nina, això sí, d’un sol braç i amb un cenyit vestit fet d’un tros de paper!