dimarts, 17 de desembre del 2013

Flashmob a l'institut de Flix!

Un any més l'institut de Flix s'ha sumat als actes de la Marató de TV3 que enguany afronta el repte de les malalties que anomenem neurodegeneratives, aquelles patologies cròniques progressives del sistema nerviós central ocasionades per la pèrdua continuada de neurones del cervell i per l’afectació de la medul·la espinal.


 
En la vint-i-dosena edició de La Marató, tot i que el mot record no és un missatge únic sí que és molt valuós i transcendent. I ho és perquè el record entronca amb mots com memòria, oblit, consciència, identitat... vida!
 
 
Des de l’institut de Flix i amb el lema La solidaritat té un pes han invitat tothom a pesar la seva aportació. Han ballat amb la flashmob de la música de la Marató, i han redactat el manifest que apareix tot seguit. El resultat han estat més de 10 kg de monedes que s’han traduït en 330, 32 euros que s’ingressaran al compte de la Marató.
 

 Regala’m un somriure i ensenya’m a somiar
Giro els ulls mirant enrere i allà veig la llum dels teus ulls.
Vaig saber que tu lluitaries i el que no vull és dir-te adéu. Vull mirar enrere i no dir-te adéu.
Fes-me un petó i abraça’m, perquè una sola carícia em perd en el teu mar.
 
Obre’m el teu cor. Què és el que sents?
Aquest vent que s’ha endut el teu passat, tant lluny, fa que tu no puguis recordar qui sóc.
Però no et preocupis, malgrat estiguis absent i no puguis pronunciar el meu nom, jo seguiré aquí quan arribi la matinada, volent-te dir que tinguis dolços somnis.
 
Que totes les teves temors ara es fonguin.
Dóna’m esperança, dóna’m el teu temps.
Regala’m un somriure i ensenya’m a somiar,
i amb el somni et tindré sempre a l’abast.
 
Sé que tu lluitaràs per no oblidar-te de qui un dia vas ser.
Sé que buscaràs una resposta amagada als teus records.
Sé que tu lluitaràs contra l’oblit.
 
Per això jo t’acompanyaré, i t’abraçaré fort quan vegi en els teus ulls l’ombra del meu nom oblidat. I el meu cor desesperat lliurarà una nova batalla esgarrapant una mica més de temps a la vida. 
 
Però mentre tot això arriba, que a la força ha d’arribar,
que totes les teves temors es fonguin,
regala’m un somriure i ensenya’m a somiar,
i amb el somni et tindré sempre a l’abast.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada