dijous, 30 d’agost de 2012

Flèndit de pedres



Als carrers de Hawzen, a Etiopia, vaig veure un joc que he anomenat "flèndit de pedres". Els participants, tot nens, es dividien en dos grups i, distanciats uns deu metres, apilaven tres o quatre pedres planes.


Per torn un nen de cada grup li tocava tirar una pedra una mica més gran intentant tocar la “torre” de pedres. Abans de tirar, però, tota la resta de xiquets, tant d’un grup com de l’altre, se posava al costat de la “torre” esperant el desenllaç del llançament.

Si el xiquet que llançava tocava la torre i queien les pedres eren els membres del seu grup que corrien el màxim possible empaitats pels de l’altre grup. Si fallava era al contrari.

La idea era que els escàpols, com més lluny anessin, millor! Ja que aleshores, quan els agafessin, els haurien de portar a collibè fins al terreny de joc.


Un altre joc en el qual es llançaven pedres consistia, simplement, en fer un recorregut pels carrers i els uns havien de tocar la pedra que els altres havien llançat més endavant, si no ho aconseguien eren els altres qui tenien l’ocasió de tocar la del contrari i guanyar l’aposta que havien convingut –en aquests moments la moneda d’aposta infantil que triomfa són les xapes de refrescs i les targes usades dels mòbils!!-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada