Ja són catorze els anys que Lo Llaüt, l’escola Sant Miquel d’Ascó i l’institut de Flix organitzem el Joc a joc de plaça a plaça. Aquesta iniciativa va néixer amb l’objectiu de recuperar els jocs tradicionals i populars fora de l’àmbit escolar, duent-los a la pràctica en els llocs on tradicionalment es jugaven, això és, carrers i places dels pobles i ciutats.
L’escenari era clar: jugar pels racons de la vila closa d’Ascó. Durant els primers anys vam seguir un model basat en recórrer diferents places del poble on l’alumnat de cicle superior de l’escola anava trobant diversos jocs populars que eren dinamitzats per joves monitors de l’institut. Efectivament, els alumnes de 1r d’ESO eren els escollits per a fer aquesta tasca, i els engrescava i il·lusionava poder-la fer doncs es convertien, per unes hores, en mestres de jocs dels seus companys de cursos anteriors. Els canvis d’horari que tant a l’ESO com a primària hi ha hagut en aquests darrers anys ha obligat a repensar aquesta fórmula, i des de fa dos anys no fem recorreguts d’un lloc a un altre sinó que organitzem els jocs en llocs emblemàtics del poble, com és el cas d’enguany que s’ha realitzat a l’interior i els espais que envolten cal Cavallé.
A banda d’aquest canvi organitzatiu des del 2011 proposem dues temàtiques. Per un costat la dels jocs populars, vertebrats a partir de la recerca en fonts orals i gràfiques de la població i en reculls com els de Joan Amades, i per altre amb la proposta de conèixer i posar en pràctica els jocs i diversions de l’època dels moriscs. Així, un curs realitzem els jocs populars i al següent els dels moriscs, amb la qual cosa l’alumnat de cicle superior no repeteix els jocs.
El motiu pel qual en el seu moment vam proposar els jocs dels moriscs no és altre que reivindicar la història d’Ascó. No hem d’oblidar que durant l’edat moderna, i entre els segles XVI i XVII, Ascó era un poble emmurallat perfectament protegit des de la zona de la Mola fins a cal Cavaller, seguint cap a la Placeta, el carrer del Trinquet i el Porxo de Pere Sans. A partir d’aquí el poble es tancava pujant cap al carrer Perill -nom que possiblement és degut a que era la part menys protegida de la vila-.
El 1610 el rei Felip II va signar l’ordre d’expulsió d’Espanya dels moriscs –persones descendents dels antics musulmans que l’any 711 havien arribat i ocupat la península i que, durant l’època medieval, van ser obligats a convertir-se al cristianisme-. En pobles de la Ribera d’Ebre com Ascó i Miravet aquesta expulsió va afectar entre un 80 i un 90 per cent de la població. Famílies senceres van ser obligades a abandonar les seves cases i a marxar riu avall, on serien embarcades a la costa dels Alfacs i transportades a zones del nord d’Àfrica.
Bona part de les cases, corralasses i patis interiors del poble van quedar abandonades. I els carrers i places van quedar silencioses, buides de nens i nenes jugant. Amb el Joc a joc el què fem, precisament, és tornar a recuperar el xivarri, la gatzara, la banda sonora que produeix el joc als carrers d’Ascó.
Per començar, i sortint del Pla de l’Església, ens adrecem pel carrer Major per fer una primera competició, la divertida cursa de cames lligades.
Baixant pel carrer Baijunca trobem carrerons ideals per a posar en pràctica el joc de la xoca. Aquest joc el trobem representat en un relleu decoratiu del cadirat de la catedral de Barcelona, i en trobem moltes referències arreu de la península. Podríem dir que és l’avantpassat del què avui coneixem com a hoquei.
En arribar a Cal Cavallé organitzem tot l’alumnat en petits grups que duran a terme diversos jocs pels voltants de l’edifici, sempre acompanyats per un monitor de l’institut. La façana de la casa pairal és el lloc perfecte per a escenificar un concurs de punteria amb arcs i fletxes casolanes.
L’interior de l’edifici, al qual hi tenim accés gràcies a la col·laboració de la regidoria de cultura de l’ajuntament d’Ascó, esdevé un lloc màgic on mostrar diferents jocs de tauler de l’època com ara el marro, pixo, cago, l’alquerc o el molí de nou.
A l’exterior, a la plaça que dóna a l’Ebre, hi duem a terme diversos jocs com la taula de l’església o el de la trisella –recordem que aquest joc el va recuperar l’associació cultural Lo Llaüt el 2000 i, des d’aleshores pren protagonisme en les diverses festes populars de la població-.
D’altres jocs proposats són els que ja vam heretar d’època romana, molts d’ells amb les nous com objectes de joc. Hem de recordar que aquest fruit era, fa més de 2.000 anys, peça de joc alhora que moneda d’aposta en la cultura infantil, i que els nens i nenes duien bosses amb nous per a les diverses pràctiques.
Entre aquests jocs proposem una adaptació del joc de la teula, aquest cop utilitzant una canalera de ceràmica.
Un altre joc és el del tupí. L’objectiu no és altre que mirar d’encertar amb les nous dins del recipient. No cal dir que els nens i nenes juguen apostant patacons –moneda infantil emprada fins fa no tantes dècades pels nostres avis-.
En aquesta edició també hem presentat un joc nou. És una versió semblant al joc de birles que es practica en alguns indrets del nord d’Itàlia. Recordem també que les birles va ser una pràctica introduïda pels legionaris romans els quals, en les seves estones de lleure, hi jugaven alhora que exercitaven la punteria.
En aquest cas l’objectiu del joc és fer caure, únicament, el tronc que hi ha al mig dels altres dos. Un exercici d’habilitat i molta punteria!
Encara tenim temps perquè una companya de 3r d'ESO ens ensenyi com es juga als pidos -tabes-:
I per fi, per acabar la tarda de jocs, què millor que una divertida i sempre competitiva estirada de corda on tots, nens i nenes de l’escola com monitors i mestres, s’hi apunten!
