dimarts, 24 de maig de 2016

Vaixells de joguina 1870-1939

El passat divendres 20 el Museu Marítim de Barcelona va inaugurar l’exposició “Vaixells de joguina 1870-1939”. I quina exposició!!! Feta amb molta, molta sensibilitat. Pensada fins al més mínim detall per agradar als adults i encuriosir als xiquets. Dissenyada amb delicadesa, tacte i tendresa. Es nota que l’exposició, que ocupa un bon espai del museu, no s’ha fet a la babalà i que darrera hi ha hagut moltes persones treballant-hi i, sobretot, creient en el projecte que ha dirigit Mireia Mayolas.
Però anem a pams. El divendres, puntualment, en Miqui Giménez i jo arribem plegats al museu. Va arribant la gent que, ràpidament, s’aplega al voltant de dos persones que no passen desapercebudes. Per un costat Antoni Juncosa, el propietari de la magnífica col·lecció que s’exposa. D’altra una figura inesperada per a nosaltres, el senyor Vicent Payà, un dels fills de Rafael Payà Picó qui fundà la coneguda marca de joguines Payà. I és que, com veurem al llarg de l’exposició són moltes les joguines que es mostren sorgides d’aquesta importantíssima empresa del joguet. 
Els breus parlament donaran per a inaugurada la mostra. I ara és quan comencem a gaudir del muntatge i a adonar-nos que avui no estem davant d’una exposició qualsevol, sinó que aquí s’hi ha invertit temps, diners i molta creativitat. 
 L’entrada ja es fa notar. Unes grans portes, amb un pany molt aixecat, inviten a l’insignificant visitant a entrar a veure les joguines, alhora que desperta la curiositat per anar-se fixant en cadascun dels detalls que van apareixent: taules i cadires gegantines, cavalls i cotxes de pedals que aparentment no tenen res a veure amb els vaixells, reproduccions de fotografies antigues amb personatges jugant amb barques diverses, quadres d’artistes importants com en Sorolla que acompanyen al discurs expositiu... i ens adonem que no hi ha res que no estigui pensat al mil·límetre.
Darrera les vitrines es mostren els vaixells d’Antoni Juncosa. Els uns de fusta, d’altres de llautó i, els menys, de paper maixé. Quin detall i quina perfecció...
Però per a mi la perfecció i la sensibilitat total arriba en traspassar la porta de la segona sala. Ara trobem un gran espai ambientat com si ens trobéssim al moll d’un port qualsevol. Unes enormes caixes de fusta que representen càrrega per a ser transportada suporten unes vitrines plenes d’encant. Ens hi acostem i ens envaeix l’emoció. Davant nostre tenim exposades tot de petites joguinetes artesanes, fetes amb mans més o menys destres, algunes de més antigues i d’altres de més recents, però totes elles amb un ADN propi que es visualitza en el traç imperfecte de les formes que, contradictòriament, les fa perfectes! Són una breu mostra d’aquelles joguines infantils d’antany, manufacturades a partir del material de l’entorn proper i que sols necessitaven de la il·lusió i la imaginació de l’infant per a la seva creació.
L’emoció és doble i compartida. Hi veiem, darrera els vidres, algunes de les barquetes que tant l’amic Miqui com jo mateix hem aportat de les nostres modestes col·leccions particulars. Quin privilegi!!! Les barquetes de nous o les barques d’escorça de pi compartint protagonisme amb les impressionants joguines de llauna! Patrimoni immaterial infantil jugant plegat entre els vaixells més antics que conserva el Museu Marítim de Barcelona!

I per acabar-ho d’adobar el catàleg de l’exposició editat pel museu que, com no podia ser d’altra manera, mostra aquesta sensibilitat i aquest treball dirigit per la Mireia Mayolas. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada