dijous, 25 de desembre de 2014

Un partit de futbol al mig de la I Guerra Mundial

El Nadal pot parar una guerra? Això és exactament el que va passar fa 100 anys, el que ha passat a la història com la Treva de Nadal en el transcurs de la I Guerra Mundial, que va enfrontar dos amplis blocs de països: les potències centrals d'una banda i els aliats d'una altra.
Al front occidental, a prop de la ciutat de Ypres (Bèlgica), es van enfrontar les tropes britàniques contra les de l'imperi alemany. El 24 de desembre els soldats germànics van començar a decorar les seves trinxeres i, fidels a la tradició, van cantar nadales, en concret la cançó 'Stille Nacht' (Santa Nit).
Els anglesos van sentir els càntics des de les seves pròximes trinxeres i van respondre amb més nadales en la seva llengua materna. Soldats d'ambdós bàndols es van intercanviar felicitacions de Nadal a crits, que van donar pas a les anomenades visites al terreny neutre. La trobada estava vagament acordada, però algú havia de fer el primer pas.
Willie Loasby, un soldat britànic de 25 anys, va sortir de la seva trinxera i va travessar, desarmat, els 36 metres que separaven les dues línies. Precisament una carta del soldat Loasby sobre aquella treva ha estat subhastada aquest mes de desembre a Anglaterra per uns 25.000 euros.
A la seva carta, de vuit pàgines que va escriure a llapis i la va enviar a la seva mare, reconeix el pànic que va sentir al creuar aquells 36 metres. També explica que va conèixer l'oficial alemany que li va preguntar si hi havia francesos amb ells i bromeja: "Deu francesos no fan un anglès". L'home li va regalar sis cigarrets i una tauleta de xocolata, i va suggerir de jugar un partit de futbol.
Dit i fet. El camp de batalla es va transformar en un camp de futbol. A més, la treva va servir per recuperar els cadàvers dels morts per la guerra. Els antics adversaris es van saludar, es van intercanviar regals (com whisky i cigars) i inclús van celebrar cerimònies fúnebres conjuntes.En un enterrament en zona neutral, britànics i alemanys van llegir units un fragment del Salm 23: "El Senyor és el meu pastor, res em falta. Sobre verds prats em fa reposar, em condueix per aigües tranquil·les...".
 I així, la Nit de Nadal va fer callar el rugit de les armes. En molts sectors del front la guerra només va durar aquella nit, però en algunes àrees es va allargar fins Any Nou i inclús fins el mes de febrer. Els nivells superiors d'ambdós exèrcits es van oposar a aquesta treva, que no van poder evitar, i en els anys següents van ordenar bombardejar durant la vigília de la esta, així com rotacions perquè no es familiaritzessin combatents dels dos bàndols.
L'últim supervivent de la Treva de Nadal va morir a Newtyle (Escòcia) als 109 anys el 21 de novembre de 2005. Molts dels que van participar-hi van deixar el seu testimoni escrit en cartes, gràcies a les quals la cadena britànics de supermercats Sainsbury ha pogut recrear l'històric episodi en un emotiu anunci.



Informació extreta de Nació Digital:
http://t.naciodigital.cat/index.php?id=80079

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada