Vetaina al Japó (9): Hiroshima

En aquest viatge per Japó Vetaina no podia deixar d'anar a Hiroshima, la ciutat que possiblement exemplifiqui més amargament la barbàrie de la qual és capaç de generar l'home.

Passejant pel centre de la ciutat ningú creuria que aquesta hagués patit una de les més grans tragèdies fruit d'una guerra. Hiroshima es mostra com una gran ciutat, però lluny dels problemes de comunicacions, aparenta agradable, ordenada, neta... Ens hem de dirigir al Hiroshima Peace Site per a descobrir el passat esfereïdor que va patir. I el primer que trobem és la cara més coneguda de la ciutat, les restes del genbaku domu, l'únic edifici que es va mantenir mínimament dret després del llançament de la bomba atòmica el 6 d'agost de 1945.

L'àrea, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, no es limita a aquest emblemàtic edifici. Tot just a l'altre costat del canal continua el Parc commemoratiu amb diferents estructures i espais.

Entre aquests el Children Peace Monument. L'estructura, lletja o desangelada, és envoltada de petits estands o aparadors tancats que donen color i vida a l'espai. Si us hi acosteu quedareu bocabadats!

Milers, qui sap si milions d'ocells de papiroflèxia s'acumulen en cadascun d'aquests habitacles. L'origen d'aquesta tradició es remunta a més de 60 anys i està lligada a Sadako Sasaki, una nena que va viure els bombardejos d’Hiroshima. 
Un temps després dels fets, quan tenia 11 anys, va ser diagnosticada de leucèmia.La nena va passar-se molts dies a l’hospital, on una amiga seva va portar-li una grua de paper per desitjar que es curés. Aleshores, la Sadako va decidir que aprofitaria el temps lliure per elaborar mil grues de paper i desitjar així que totes les persones malaltes del món es curessin. Malauradament, la malaltia va anar més de pressa que la noia, que va morir abans d’arribar a les mil grues. Tot i això, els seus companys d’escola van continuar la tasca de Sadako i van recaptar fons per erigir un monument en honor seu.

Podeu trobar més informació sobre aquest fet en aquest enllaç de l'ARA.

Un darrer edifici que cal visitar d'aquest Memorial és el Museu de la Pau on, a través d'imatges, audiovisuals i objectes s'explica extensament els esdeveniments del 6 d'agost de 1945. Entre aquests objectes crida l'atenció un tricicle rovellat.

Darrera s'hi amaga una altra amarga història, la de Sinichi Tetsutani. Segons sembla Shinichi, de quatre anys, jugava amb un tricicle al pati de casa seva, a Hiroshima, quan el 6 d'agost del 45 el bombarder Enola Gai va deixar caure la primera bomba. Shinichi va morir, però el seu pare va creure que ara massa jove per estar lluny de casa i el va enterrar al pati, juntament amb la seva joguina preferida, el tricicle. Gairebé quaranta anys més tard, el pare va desenterrar el cos per a traslladar-lo al sepulcre familiar i va cedir el tricicle a l'Hiroshima Peace Memorial Museum. 

El recorregut del museu s'acaba amb una vitrina on trobem, de nou, dos ocells de papiroflexia. Són dos ocells fets pel President Obama qui, en la seva visita a la ciutat va voler, amb aquest gest, simbolitzar la pau.

Vetaina al Japó (8): D'Osaka cap a Himeji

Osaka és una de les més grans ciutats de Japó i reprodueix el model d'aquestes: ciutats netes, molt ben comunicades per tren o metro, amb grans superfícies comercials on hi trobareu de tot... com aquest curiós joc l'objectiu del qual és demostrar l'habilitat tot agafant una mena de "fesols" de plàstic amb els tradicionals palillos!

Però allò que es fa mirar de la ciutat és, sens dubte, el castell que s'enlaire dalt un petit turó al centre  de la ciutat. 

Abans d'accedir-hi s'hi troben tot de botigues de records de dubtós bon gust, màquines de begudes -que no us abandonen en cap moment des de que entreu al país- i, curiosament, un parell de paradetes on es pot posar en prova la punteria tot llençant les famoses shuriken (estrelles ninja). 

Ara bé, si aneu per feina i voleu entrar realment dins d'un magnífic i impressionant castell japonès deixeu-vos d'Osaka i arribeu-vos fins a Himeji. En aquesta ciutat, més petita que l'anterior, hi trobareu el castell més ben conservat de Japó -molts dels altres que podeu visitar, inclòs el d'Osaka, són reconstruccions de fa poques dècades-.

Logo Tradijoc 2017

La tretzena edició de TRADIJOC (trobada d'alumnat de 1r d'ESO dels centres de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta per a practicar els jocs tradicionals i populars d'aquestes comarques) tindrà lloc a Flix el dimecres 17 de maig.

A tal efecte ja es comença a preparar la programació d'activitats que inclou el disseny del logo distintiu d'aquesta edició. Aquests són els dibuixos que han fet els alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix encarregats, enguany, del disseny d'aquest logo.

 

Vetaina al Japó (7): Nara, els cérvols com a protagonistes

Nara és màgia! 

Tot i haver llegit sobre la ciutat, Vetaina no es podia imaginar que pogués arribar a veure tants i tants cérvols ni tenir-los a tocar, literalment, de la mà! Però a Nara aquests animalons, que molts de nosaltres vam idealitzar amb les pel·lícules de Disney, són els protagonistes absoluts. Miris on miris els veus, són allí, tranquils, com si sabessin que aquell és el seu espai i mai ningú no els farà fora! 

 

Vetaina no es va limitar a anar a veure els simpàtics cérvols, també va visitar el famós Tôdai-ji temple, impressionant construcció de fusta, sense dubte el més important i magnífic de Nara. 

És un dels temples budistes més grans del món i a l'interior hi trobem un dels budes, també, més grans. Però no són aquestes les úniques curiositats, el què sorprèn és que una de les nombroses columnes de fusta que sostenen l'edifici té un forat a la base. Per una de les entrades hi fa filera la gent, s'acotxen i...

Intenten passar d'un costat a l'altre de la columna. Diuen que qui ho aconsegueix té el do de la il·luminació...

A la sortida del gran temple hi ha més i més santuaris, recintes sagrats i botiguetes on la gent compra galetes per als cérvols. Aneu en compte si hi aneu i en compreu, els animalons se us tiraran, literalment, a sobre!!!

Nara és d'aquelles ciutats tranquil·les que invita a passar-hi més d'un dia passejant pels temples, els parcs i jardins... però també, pels qui ens agraden els jocs, per a visitar el Naramachi Mechanical Toy Museum. 

És un museu familiar, petit, tan petit com la casa dels propietaris. Si hi arribeu amb bicicleta podreu deixa-la a l'entrada de l'esquerra de la imatge, tot corrent la porta hi ha un espai menut on hi cabran, ben just, 4 o 5 bicicletes-. 

I a l'interior us esperen 2 sales amb tatami, amb unes taules centrals on hi trobareu tot de joguinetes per a jugar i provar, com aquestes curioses rebellugues -koma en japonès- fetes amb monedes...

i tot d'altres joguines "mecàniques" sense bateries o, millor, de moviment manual!

Trobada internacional de tir amb fona

De l'1 al 5 de març tindrà lloc la quarta trobada internacional de Tir de Fona o Caça fardatxo de les Illes Balears!!!

Vetaina al Japó (6): Inari

El santuari sintoista de Fushimi Inari o Fushimi Inari Taisha (伏見稲荷大社) és un dels més coneguts i importants de tot Japó, així com un dels més antics doncs existeix des del segle VIII. Fushimi Inari és el principal santuari dels dedicats al déu Inari, dels prop de 32.000 que existeixen al país.

La porta d'entrada al temple d'Inari no deixa entreveure, encara, què es trobarà Vetaina a l'interior. I tampoc dóna massa pistes el primer temple que es troba en accedir al recinte.

 

Però no tardarà en entendre què l'ha portada fins a Inari!!! 

De cop i volta, després de pujar unes escalinates, comencen a aparèixer davant seu toriis i més toriis d'un vermell intens que configuren un paisatge d'una estètica impressionant.

Inari és el déu de l’arròs i per tant patró dels comerciants ja que en l’antiguitat s’associava tenir una bona collita d’arròs a tenir prosperitat en els negocis. Això explica una de les característiques del santuari: els milers de torii que trobem al llarg dels seus més de 4 quilòmetres de camins!

I de tant en tant algunes escultures, sobretot de kitsune, la rabosa que és considerada la missatgera amb déu.

No sé si a Inari hem parlat de joc, però us ben asseguro que els jocs d'ombres i l'estètica de les torii roges en mig del verd frondós del bosc inviten a córrer, a jugar a fet i amagar, a somniar i a fer volar la imaginació...

I si amb tot això no en teniu prou... sempre podeu comprar-vos un torii votiu i endur-vos-el de record!