Tingui, falti! Una exposició per aprendre a partir dels cromos

El 2015 l'Institut de Flix (Ribera d'Ebre) duia a terme una interessant exposició d'àlbums de cromos titulada  "Tengui, falti", iniciativa duta  aterme per l'alumnat de 4t d'ESO de l'esmentat institut. Podeu consultar-la en aquest enllaç.

Ara el Museu del Joguet de Figueres presenta una experiència similar feta per l'alumnat de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. Podeu visitar-la fins al 29 de març.

El futbol mitificat a Argentina?

Durant la meva estada a Argentina una cosa que m'ha cridat l'atenció és que, contràriament al que jo pensava, el futbol no és tan visible en el dia a dia dels seus habitants. Si bé és cert que als llocs comercials més turístics es poden trobar alguns comerços on es venen samarretes dels principals equips del país i, evidentment, de la selecció, no fan un dit d'ombra a l'allau de comerços que hi pot haver en qualsevol lloc semblant d'una ciutat com Barcelona, Madrid o Roma per posar alguns exemples.

També és cert que si hem de parlar de personatges vinculats al futbol el protagonisme se l'enduen, quasi a parts iguals, en Maradona i en Messi -tot i que aquest, per converses i comentaris, no gaudeix de tanta fama com el Pelusa!-. 

Si agrada el futbol no es pot deixar d'anar a La bombonera, l'estadi del Boca Juniors. Però no és l'únic a visitar, sols a Buenos Aires hi trobem l'estadi Monumental o del River Plate, el José Amalfitani, el del Diego Armando Maradona dels Argentinos Juniors...

I si no voleu anar d'estadis, sempre us quedarà l'opció de fer una partideta de futbolí!!!

Museo del Juguete de El Calafate

Pascual Daniel Scardaccione, Director de "100 años jugando. Argentina Toy Museum" ens rep a la botiga del museu. El seu tracte proper i afable són característics de l'hospitalitat dels argentins, però a més, la sort de poder compartir una estona amb aquest gran col·leccionista de joguines no té preu.

La intenció de quedar amb ell era la de poder veure la botiga i, donat el cas, comprar alguna joguina de record però... impossible!!! Quan entres en aquest equipament del museu t'adones de "la magnitud de la tragèdia" o, dit en altres paraules, t'adones que entres en un "altre museu dins del museu". La tenda és plena de gom a gom de joguines de tota mena, no n'hi cap ni una més!!! però a més, no es tracta de joguines actuals, són pràcticament totes joguines antigues, de col·leccionista!!!! 

M'he d'excusar amb en Pascual perquè vaig quedar perplex, sense possibilitat de reacció. Cada passa que es dóna pel mig dels aparadors i de les estanteries és per quedar-se bocabadat. Impossible escollir entre tanta joguina!  

Deixant la botiga a banda, anem a comentar breument el museu. Aquest ocupa, en paraules de Pascual, un espai -una gran nau- de nova creació fet i pensat per acollir la gran col·lecció de joguines. I l'espai queda curt!!! 

A les vitrines hi trobem una gran quantitat de joguines de material divers (principalment fusta, llauna i plàstic), col·locades en sales més o menys temàtiques.

Després d'haver vist molts museus d'aquest destacaria l'interès del propietari per a recollir també -i mostrar-, bona part dels jocs i joguines dels darrer quart de segle passat. Així, descobrim gran quantitat de joguines, sobretot de plàstic, que formen part d'aquell moment i, malgrat ser fetes a Argentina, també formen part del meu personal imaginari. .  

L'exposició no es limita, explícitament, al què tothom entén per joguina i pica l'ullet a altres objectes o estris de diversió com poden ser els àlbums o els contes -curiosament té una importantíssima mostra dels coneguts contes de Calleja!-.

No cal dir que entre les vitrines hi trobem joguines de diversos indrets del món, en particular Anglaterra, França, Alemanya i Japó. Entre les joguines argentines cal destacar les de la coneguda casa Matarazzo que vindria a ser la nostra Payà.

Però, per a mi, la principal sala del museu és la que es dedica a Eva Perón. En aquest gran espai descobrim i reconeixem, a través de la joguina, un context econòmic i social de la recent història d'Argentina.  

Les vitrines són plenes, aquí, de joguines de la indústria Argentina que a través de l'acció social d'Eva Perón van poder arribar a moltes llars del país. A través de la Campaña del juguete económico, com ens mostra la imatge, es potenciava la industria nacional fent que als comerços es disposés de joguines fetes per fabricants nacionals.      

 Aquestes joguines duien un segell distintiu que es pot veure en moltes d'aquestes.

Sens dubte, el museu "100 años jugando" de El Calafate, s'ha de visitar!!!

Exposició sobre ombres xineses

Les ombres xineses són figures de cartró de color negre creades per a fer teatre que, en rebre la concentració d’un potent focus de llum, es projecten en una pantalla translúcida oferint als espectadors un joc d’ombres singulars.

Per què en diem xineses? Hi ha documents escrits que parlen de la importància al segle II aC dels espectacles d’ombres a la Xina. D’aquí, precisament, ens ha arribat el nom. Alguns estudis situen l’origen a l’Índia, Java, Balí... D'altres en reculen la procedència fins a la prehistòria quan els nostres avantpassats en fer fogueres, en l’interior de les cavernes, observaven siluetes fantàstiques a les roques.

Les ombres xineses com a espectacle s’introdueixen a Europa a la segona meitat del segle XVIII, primer com a espectacle per adults i, més endavant, adreçat als infants. Pel que fa a Catalunya, una de les primeres notícies es remunta a l’any 1800 a Barcelona on, una companyia de circ italiana, incorporà en les funcions escenes amb ombres. Més tard, a començament del segle XIX, en reunions familiars en sessions de sala i alcova, es representaven en les cases sainets també per a ombres. Antigament es dividia la cambra en dues parts. Una, destinada al públic i, en l’altra separada per una cortina, els manipuladors de les figures, els quals disposaven d’un llibret amb l’argument de les obres.. 

Un altre ús que es va donar a les ombres xineses van ser els fulls d'ombres. En les impremtes, pels volts de l’any 1860, com a joguina comercial, estampaven en làmines de paper tota mena de figures que, després, els infants retallaven per jugar.

Aquesta exposició ha estat confeccionada a partir de part de la col·lecció de materials d’imatgeria popular del folklorista Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890 – 1959) que es conserven en els arxius de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició es troba a la Plaça de Salvador Seguí, 1-9, Barcelona i es pot veure fins al 17 d’abril de 2020.

Trobareu més informació en aquest enllaç.

Joguines artesanes a Argentina

A la carretera que passa pel mig del petit poble de La Merced, a tocar de Salta -Argentina- s'hi troba un comerç que passaria desapercebut si no fos perquè, ocupant part de la vorera, hi ha unes graneres que fan parar l'atenció.
Quan t'hi acostes t'adones que el comerç ja té uns anys, com anys té el vell venedor. Vitrines i mostradors rústecs i rònecs acumulen productes de tota mena. Cistelles i cabassos s'apilen a tocar de cordes, sacs de verdura, productes de neteja, olles de terrissa, plats i safates de llautó... 

I... oh! sorpresa!!! entre mig de tant desordre destaquen uns vistosos i acolorits camionets  de fusta, fets per mans artesanes d'un vellet del poble que, ens diu el venedor, ja fa anys que no en fa!

Massilia Toy. Una col·lecció de joguines de Marsella

L’exposició “Massilia Toy” presenta prop de 500 joguines creades a Marsella entre finals del segle XIX i finals dels anys 70. Una col·lecció rara, reunida per dos apassionats distribuïdors de segona mà, Christophe Feraud i Bruno Cirla, amb l’objectiu de deixar testimoni d’aquestes petites obres mestres de l’artesania i la indústria locals.
En motiu de la mostra s'ha editat un catàleg:

MUCEM (Musée des civilisations de l’Europe et de la Méditerranée)

Fort Saint-Jean: Galeria d’Oficials Superiors
Del dijous 5 de desembre del 2019 al diumenge 1 de març del 2020

Alea jacta est. « Que le sort en soit jeté ! »

L'atzar de A a la Z ": un alfabet tan imprevisible com inesperat, compost a partir de les col·leccions del MUCEM (Musée des civilisations de l’Europe et de la Méditerranée).

Com han entès, fins avui, les civilitzacions d’Europa i del Mediterrani la noció d’atzar? Quins objectes s’han imaginat per assegurar la bona gràcia del destí? Amulets, daus, mà de FatIma, ferradura, horòscop... El MUCEM ha tret de les seves reserves els testimonis més sorprenents de la manera en què els homes, des del renaixement fins als nostres dies, van intentar preveure i frustrar els jocs de la fortuna.

Jouez avec l'exposition « LeHasard de A à Z » es pot veure al MUCEM fins al 23 de febrer de 2020.

Musée des civilisations de l’Europe et de la Méditerranée
7 promenade Robert Laffont (esplanade du J4)
13002 Marseille

Jugar a tienquedita, jugar amb boles

A Huamahuaca (Argentina) jugar amb boles li diuen jugar a "tienqueditas".

Aquests xiquets, al mig del mercat que s'alça a l'espai que ocupava l'antiga via de ferrocarril que unia la població amb Villazón (Bolívia), em mostren dos maneres de jugar.

En un joc aprofiten aquestes antigues vies del tren. Primer llancen la bola contra la via. La que s'hi acostarà més serà la que jugarà primer. Un cop els jugadors han llençat la seva bola -és obligat intentar tocar o acostar-se a la via malgrat que algun contrari tingui la seva bola ben aprop-, el qui la tingui més a tocar de la via intenta tocar la d'un contrari. Si falla passa el torn al següent però, si l'encerta, haurà de repetir l'acció 2 cops més intentant tocar, doncs, fins a 3 vegades seguides la bola del contrari -si ho aconsegueix s'emporta el nombre de boles apostades-. 

Curiosament, quan un toca per primer cop la bola d'un contrari aquell crida "fuerte por tda la vida", volent indicar que els tocs posteriors que intenti fer el contrari han de ser "forts" -no fluixos-. Amb aquesta "norma" cantada es pretén que qui porta l'acció del joc hagi de picar més fort la bola, la qual cosa pot suposar que aquesta vagi més lluny i compliqui la resta de tocs. 

L'altre joc que m'expliquen és el del conegut triangle en el qual es posen les boles motiu d'aposta a l'interior i els jugadors, per torn, les han d'anar traient cosa que, si aconsegueixen, se les queden. 

El balero o caça boles argentí

A la darrera entrada d'aquest bloc comentava la relativa facilitat en trobar rebellugues a Argentina, i indicava que un bon lloc per a trobar-les són les talabarderies -a la ciutat de Salta us recomano la talabarderia Barquin SRL, a Gral Urquiza 683, prop de la Plaza 9 de Julio-. En aquest tipus de comerç també es poden trobar altres joguines com tabes -pidos-, fones, caça fardatxos o baleros -caça boles o bilboquets-.

Aquestes joguines, arribades amb l'ocupació europea a partir del segle XVI, també es troben en mercats i fires d'antiquari com el mercat de San Telmo a Buenos Aires.

Rebellugues argentines -trompos-

A Argentina encara no és difícil trobar les tradicionals rebellugues (trompos) de fusta, les de "tota la vida", les que periòdicament es converteixen en protagonistes dels jocs de temporada. 

Ara bé, cal ser una mica persuasiu i buscar bé la peça. El lloc idoni sol ser, sempre, els mercats, com és el cas del mercat d'Humahuaca on en una parada de "fils" -una mena de merceria ambulant- vaig trobar-ne unes quantes de pintades compartint espai, dins una capça, amb uns cubs de rubik:

Però a les ciutats també és possible trobar-ne. En el cas d'Argentina és fàcil que les trobeu a les talabarterías -llocs especialitzats en tota mena d'objectes relacionats amb la montura, els cavalls, la cultura gaucha...-. A la ciutat de Salta us racomano la talabarderia Barquin SRL, a Gral Urquiza 683, prop de la Plaza 9 de Julio.