Vetaina de viatge al Périgord

El cap de setmana del 19 i 20 de maig Vetaina va fer una escapada a la regió francesa del Périgord, una zona fantàstica que presenta un paisatge d'un verd ufanós esquitxat de petits poblets graciosament situats a tocar de rius i rierols, i sovint, al capdamunt de les muntanyes que els voregen, descobrim magnífiques torres i castells que semblen sortits de comptes de fades.

Abans d'arribar, de camí, va fer parada a Caors on destaca el magnífic pont que salva l'Òlt. Salvant les distàncies el pont ens recorda al de Besalú, amb les seves esveltes torres de defensa.

La petita ciutat destaca també per la gran i curiosa catedral de Saint-Étienne. És curiosa per les tres grans cúpules que coronen la nau central. Tot l'edifici és una llibre obert d'evolució de l'art, història i arquitectura doncs es va anar construint poc a poc des de l'alta època medieval quan el romànic era l'art rellevant.

I és al claustre on trobem els primers jocs del nostre viatge. Entre els àmbits dels finestrals hi descobrim, gravats, dos jocs del marro, pixo, cago -tres en ratlla- dels quals es fa difícil pronosticar l'antiguitat.

El següent poble que va visitar va ser Sent Circ de la Pòpia -Saint-cirq-Lapopie-. Quedava una mica a desamà de la ruta inicial però valia la pena arribar-hi! La carretera, estreta i no gaire transitada, passa per una zona rural boscosa de petits roures i alzines. Quan s'arriba a la població, penjada dalt d'un turonet que s'aboca al riu, et trobes amb un paisatge sorprenent i un dels poblets més bonics de França. Aquí hi podeu trobar un curiós museu de jocs per a tota la família.

Ara sí, al cor del Périgord fem cap a Beynac e Casenac. El castell que corona la muntanya és magnífic. És un lloc ideal per anar amb família i perquè els xiquets i xiquetes es facin una idea molt clara de com era viure en un castell. Les murades, els merlets, les portes d'accés, el pont llevadís, el pati d'armes, les estances... tot està perfectament senyalitzat.

Remuntant el riu amb una gabarra podem des cansar escoltant plàcidament episodis de la història i la cultura d'aquestes terres occitanes, arribant fins a La Roque-Gageac, un petit poble que viu de cara al riu i de cara al turisme!

Tot perfectament enjardinat i preparat per al turisme familiar: 

Ah! i si hi feu cap entre el juliol i l'agost no deixeu de visitar algun dels molts laberints fets amb el conreu de panís que podeu trobar arreu!

Vetaina ha aprofitat també per visitar altres indrets emblemàtics, tots ells molt propers els uns dels altres, i situats en paratges idíl·lics com ara le Chateau de Commarque situat damunt una grandiosa balma:

Damunt d'una balma també trobem la Maison forte de Reignac senyorejant un bell paisatge:

I per acabar, abans d'arribar a Sarlat -objectiu del viatge de Vetaina- ha tingut temps de perdre's pel bonic entorn de les Cabanes de Breuil. És un paratge preciós que conserva les antigues construccions de pedra en sec característiques de segles precedents. Aquí hi trobem una família que porta generacions vivint de la feina del camp, dels animals de granja... i ara, per sort, sensibilitzats amb el patrimoni que tenen, obren les seves portes al turisme. Ah! si hi aneu no dubteu en demanar la informació en català!!!

Jocs amb botes!

Què entendríeu si us diguessin que anem a fer jocs amb botes? Una bona amiga em va comentar que a l'escola de la seva filla organitzarien "jocs amb botes", i em demanava si sabia de què es podria tractar. No vaig saber què respondre-li. Li vaig proposar que potser serien "jocs de taverna", "carreres de botes" com les que fan els rouleurs de barriques de Lussac... Però la sorpresa ha estat meva quan m'ha enviat aquestes imatges que no fan més que confirmar que la creativitat i l'enginy no tenen límit.

Jocs en temps dels moriscs a Ascó

La setzena edició de Joc a joc de plaça a plaça, dedicada enguany als Jocs en temps dels moriscs, va acabar amb una divertida estirada de corda dels participants.

L'alumnat de 5è i 6è de primària de l'escola Sant Miquel d'Ascó van ser els protagonistes, un any més, d'aquesta iniciativa iniciada per l'associació cultural Lo Llaüt ara ja fa setze anys i que des d'un primer moment ha comptat amb la complicitat dels mestres de l'escola, i amb la col·laboració i ajut inestimable dels nois i noies que cursen 1r d'ESO de l'Institut de Flix que fan de monitors i dinamitzen els jocs. 

Puntuals a la cita es va iniciar el recorregut pels carrers i places del nucli antic d'Ascó sortint des del Pla de l'Església. En cada joc els 26 alumnes anaven organitzant-se en grups més grans o més petits, depenent de l'activitat proposada. La primera d'aquestes va ser una curiosa cursa -la cursa de la canya o "cavallets de canya"- des de Ca Estisora fins a la baixada del Carrer Baijunca.

A la baixada de Baijunca vam establir dos zones de joc. En una vam posar a prova la nostra habilitat fent rodar les rebellugues i saltant a la corda.

A l'altra zona vam practicar un joc ben antic anomenat joca, i que ens pot recordar l'hoquei actual. Tanmateix antigament el joc es duia a terme en carrers, esplanades o camps d'herba ben extensos.

D'aquests racons vam passar a l'atractiva zona de Cal Cavallé. L'espai és ideal per a escenificar qualsevol acció ambientada a l'època morisca. Aquí l'alumnat que va a l'institut a Flix va tenir feina per tal d'explicar ràpidament els jocs. Entre els molts jocs de taula practicats en aquells temps vam escollir el de l'alquerc donat que té similituds a les dames i que és fàcil d'entendre.

Simultàniament altres xiquets i xiquetes jugaven als voltants del casalici. Aquí van practicar dos jocs de punteria. D'una banda el flèndit de patacons:

I per altra una mena de joc de punteria similar a les birles però, en aquest cas, s'utilitza material de l'entorn natural com és troncs de pi o fusta d'alzina. 

Val a dir que amb aquests jocs l'alumnat ja va començar a jugar-se els patacons que, prèviament i a l'escola, havien tingut cura de preparar. Enguany ens van sorprendre un grupet de nenes que mostraven orgulloses la seva caixa metàl·lica plena de patacons. Tot un tresor!!!!

Amb aquests patacons, entre d'altres, també es pot jugar a la porteta.

Vam escollir el perxe de Cal Cavallé per a jugar a la "canalera o la pendent". Realment a l'època dels moriscs no podem saber si jugaven amb una canalera però sí que és cert que el joc de la pendent, deixant anar nous, era practicat ja en època de l'antiga Roma.

A la zona enjardinada es va jugar a la planta de l'església i al tupí de nous.

I per fi, van poder practicar el tir amb arc!