Campionat de Catalunya de llagut català a Flix

 

El proper cap de setmana, dissabte 21 i diumenge 22, Flix acollirà la final del Campionat de Catalunya de llagut català. Si us agraden les competicions fluvials no us heu de perdre aquestes regates!

 

IV Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

La quarta edició de la Festa de la Jota celebrada ahir a Ascó va tornar a ser un èxit de participació! Més de 500 persones es van aplegar a la plaça del Casal per a gaudir amb els tallers de jota (les d’Ascó, Ginestar i La Torre de l’Espanyol) i per a poder ballar, després, les 14 jotes dels pobles de tota la Ribera d’Ebre interpretades per la Banda de Benissanet.

Sens dubte, doncs, un èxit de l’organització i de la jota!
Si voleu saber algunes curiositats sobre la jota de la Ribera d'Ebre aneu al Rogle de Josep M.

 

 

 

Per a més información www.lollaut.com

Vetaina a Borobudur

Aquestes vacances Vetaina s'ha escapat a Java i ha visitat el fascinant temple de Borobudur. Es tracta d'una colosal stupa simétrica i quadrada de 118 m de costat.

La construcción sembla un mandala tàntric en tres dimensions, i mostra la concepció budista del món des de la base, la quotidianitat, pujant en espiral cap al nirvana, el paradís budista. Al llarg d'aquest recorregut es va passant per passadissos oberts al cel plens de relleus.

Què ens atrau de les papallones?

Aquests nens de Gurusina, a l’illa de Flores, han agafat una papallona. Podeu imaginar el final que li espera, oi? Què ho deu fer que, arreu, ens atrauen tan les papallones?

Jocs i joguets. Dossier de la revista Alberes

 

La revista ALBERES que abasta les zones d’Albera, Salines, Empordà, Rosselló i Vallespir ha editat aquesta primavera-estiu un dossier dedicat als jocs i joguets. Són 42 planes que parlen d’unes formes de diversió que ja no tenim i que encara resten en la memòria dels més grans, i no tant grans. Hi trobareu articles i notes nostàlgiques sobre jocs com el bèlit, les boles, el mistri o amagar, cavall fort, però també notícia sobre joguines dels nens i nenes de l’època romana i grega trobades a les restes arqueològiques d’Empúries, o referències a comerços de joguines de “tota la vida” de Figueres...

La revista té un preu de 8 euros. Podeu trobar més informació a www.alberes.cat

Joguines després de la matança del porc

Les tradicions no es poden jutjar. El context de cada societat o comunitat condiciona la seva cultura. Amb aquest parell de reflexions enceto tot un seguit d'explicacions de jocs, joguines, diversions, concursos i competicions que vaig poder veure aquest estiu a diferents illes d'Indonèsia (Java, Sulawesi, Flores i Bali). Algunes imatges poden sorprendre, però penso que no les hem de treure del context on es van realitzar i on, per tradició, per cultura, es van repetint cíclicament i periòdicament.

Per començar, avui estem a Gurusina, un petitíssim poblat de l'illa de Flores. Tenim sort i sols som dos els turistes que arribem a mig matí al poble. Ningú ens fa cas. Passegem pel mig de la gran i allargada esplanada que separa dues fileres de cases que reposen damunt de pilons. Arreu hi ha gent. Una colla d’adults, seguint mètodes tradicionals de trenat, fan cordes al mig d’aquesta extensió mentre tres o quatre nens els imiten, encara maldestrament, però ja comencen a fer els seus primers cordills. Al final de la plaça hi ha una quinzena de nens i nenes més petits que juguen despreocupadament sota la mirada d’una dona gran. Els jocs –ja els veurem un altre dia- són de boles, xarranca, persecució...

Ens crida l’atenció, però, un grup més nombrós de persones, la majoria adultes, que s’aglomeren davant una casa en construcció. Ens hi acostem i, de cop i volta, veiem com s’obren pas entre la gernació tres parelles portant sengles porcs.

Ara tot es precipita. Un home gran –després sabrem que és l’autoritat del poble- puja al replà de la casa en construcció i fa un breu parlament, tot dirigint-se a les persones que han portat els porcs, als veïns i als propietaris de la casa. Acabat el parlament, i amb una professionalitat impressionant, diversos homes lliguen les potes de davant del porc per damunt del cap d’aquest i acosten cadascun dels tres animals a tocar de la casa en construcció. Aleshores tres homes s’acosten a cada porc, amb una mena de “machete” i sense més preàmbuls, cadascun, li dóna dos cops mortals al crani del porc, obrint-lo per la meitat i brollant sang per tot arreu. Tota l’acció ha durat menys de cinc segons i, a jutjar pels pocs grunys dels animals, sembla que no hagin patit gaire.

Ràpidament pugen els cossos damunt el replà de la casa per tal que la seva sang beneeixi la llar –després vam saber que aquests sacrificis es fan un cop s’ha acabat la primera part de l’edifici i s’ha d’iniciar la construcció de la teulada, i un altre cop quan es finalitza la construcció-.

El pas següent el podeu imaginar. Igual que les nostres matances de porcs tan habituals fa unes dècades, el procés és similar. S’improvisa una foguera i amb fulles de palmera cremen la pell de l’animal. Tot seguit, damunt d’unes grans fulles de plataner procedeixen a obrir cada porc amb una traça que ja voldrien molts carnissers! En menys de 15 minuts allí no queda res del porc i sols la sang que s’ha regalimat per terra i per damunt la construcció dóna pistes que, sols uns minuts abans, s’ha realitzat un sacrifici.

I em preguntareu, on és el joc? El joc està en tot el procés. El joc es veu en les mirades atentes dels nens i nenes que miren tot el ritual entre admirats i encuriosits, reproduint els mateixos gestos que fan els adults amb les seves espases de fusta, de joguina; ajudant a fer les fogueres; portant d’aquí cap allà la carn esquarterada, la pell, els budells... i sobretot, esperant les preuades parts que esdevindran joguines més o menys efímeres, com ara la bufeta del porc amb la que faran una pilota, o la cua dels porcs que esdevindran amulets. Estem parlant d'anak permainan tradicional o, el que és el mateix, distraccions tradicionals de la canalla indonèsia..

4 Milles F-XTerra, una cursa de dones, feta per dones

 

Un repte amb moltíssima il·lusió, això és el que suposa l'organització d'aquesta primera edició de les 4 milles femenines de la comunitat d'atletes XTerra  (www.comunitatXTerra.wordpress.com), tal com resa a l’entrada de la web i que es basa en 5 pilars anomenats Milles. Són aquests, sense cap ordre de preferència: 

Milla 0 - Una cursa amb esperit i sentiment femení.

Milla 1 - Una cursa per a dones feta per dones.

Milla 2 - Una cursa solidaria a favor de les dones.

Milla 3 - Una festa del running abans, durant i després de la cursa.

Milla 4 - Una cursa on arribar a la meta es un premi, des de la primera corredora fins l'última!

Trobareu més información en aquest enllaç.

Gelat i jocs a Ascó

Demà dissabte tindrà lloc a Ascó la quarta edició del Gelat i Jocs, una iniciativa simpática de l'associació cultural Lo Llaüt que proposa passar una nit de jocs a la fresca, en un ambient familiar i distès i, a més, a tothom que juga l'obsequia amb un gelat!!!

Dissabte 7 de setembre a la plaça del Casal Municipal, a partir de les 22:00 i fins a les 24:00. Gratuït i apte per a totes les edats!!!

Jocs tradicionals d'Indonesia / Anak permainan Indonesia

En aquesta presentació trobareu alguns dels molts jocs, joguines, concursos i divertiments que he pogut veure a les illes d'Indonèsia (Java, Bali, Sulawesi i Flores). Això és no més un tastet, en els propers mesos espero poder mostrar més imatges i breus comentaris d'aquests. Penseu que el llistat de jocs és llarguíssim: estels (papalotes), rebellugues (gasing), barquetes de vapor (kapal-kapalan), helicòpters (kitiran), columbofília, escales i serps, escacs, billars, jocs de cartes i de dòmino, jocs de mancala (congklak, dhakon, main ikan), arrossegadors, cèrcols, takraw, caça fardatxos (ketapel), jocs de boles (bagul, kelereng, kili-kili o poccis), carreres de búfals (mekepung), lluites de galls i de búfals, molinets (baling-baling), xarranca (ogo), xanques (bebi tangi)...

Podreu anar trobant totes aquestes entrades buscant: Jocs tradicionals d'Indonèsia o Anak permainan tradicional Indonesia

Un palo!

Una coneguda marca de refresc ha creat un dels anuncis més captivadors, divertits i intel·ligents -al meu parer- dels darrers temps. Si feu zapping -que és del milloret que es pot fer a la tele!- i de cop trobeu una criatura cridant "un palo, un palo!", pareu el vostre joc de "zappeo" i mireu amb atenció l'anunci, segur que us agrada.

I si no us voleu esperar a l'atzar del zapping, cliqueu en aquest enllaç. 

Trobareu més información aquí

.